Si escriure llibres sobre empreses comporta avantatges per a les diferents parts, per què tants pocs llibres i pocs casos acadèmics sobre les grans empreses catalanes? No podem aprendre de La Caixa, Gas Natural, Catalana Occidente, Roca, Agrolimen, Quadis, Comsa Emte, Planeta, Puig, Ficosa, Esteve, Almirall, Condis, Damm, Borges, Grifols, Cobega, Grupo Ferrer, etc., etc., etc.?

El primer cop que vaig escriure aquest article va ser el gener del 2004. L’actual és una mica més curt, però la substància és la mateixa.
En èpoques difícils, les reflexions i aportacions de certa volada no s’accepten gaire, són “idealistes”, diuen alguns; i en èpoques bones, tampoc, són “xafa guitarres”, diuen els altres. Però com què crec en la gent i en el futur, prefereixo anar contracorrent i recordar els pensaments de persones valuoses.

Gestionant organitzacions, qui no ha tingut mai la sensació, o ha patit la realitat, que allò que havia previst, que allò que havia planificat, al final no ha succeït? No, no li passa només a ell, li passa a molts empresaris i executius. Forma part de les incoherències, que en el temps, ha presentat el management, però com a tal incoherència hi ha qui se n’ha interessat per posar-li remei.

L’article que trobareu me’l va inspirar un estudi que esmento i que m’ha obert un nou espai de reflexió que vull compartir amb vosaltres: el de la complexitat. I constato que la complexitat pot ser no és complexa, però si molt complicada.

Qui diu que els ciutadans passem de la política? Per què ens consideren babaus quan resulta que tenim criteri? Què es pretén quan es diu allò “dels problemes reals de la gent”, que baixa el nivell de la política? Per què no es confia més en els ciutadans?
Crec que un cop més la gent hem demostrat sensatesa i això diu molt de nosaltres.

Hem hagut d’importar aquestes paraules perquè no les teníem en el nostre vocabulari habitual … Per nosaltres dirigir és manar, i aquesta acció no té gaire a veure amb orientar, influir, induir, guiar, conduir, anar endavant, conceptes tots ells inclosos en el verb anglès to lead.

La innovació demana altres maneres de gestionar, i requereix, també, que s’innovi en el management. Aquest nou management que s’està ja repensant es basa en creure en les persones.

És l’eficiència operativa una estratègia vàlida per competir? Hi ha qui pensa que si; que si ho pot fer més barato que el competidor ell guanyarà més o podrà establir preus més baixos i ser més atractiu per als clients. Hi ha qui pensa que no, doncs la reducció de costos té un límit.

Allò que vaig escriure en el primer article de ÉS LA COMPETITIVITAT, …! pensant que podia ser políticament incorrecte, avui crec que és el més políticament correcte que podia fer.

L’objectiu estratègic de l’economia espanyola per als propers 20 anys ha de ser la competitivitat i no l’atur, i això és el que argumento en aquest article. Sóc conscient que amb un 20% d’aturats potser no és políticament correcte, però avui estem on estem perquè alguns van equivocar la visió fa 20 anys.