A aquells que seguiu habitualment el blog potser us va sobtar l’entrada prèvia a aquesta. Però tot té una explicació. El mapa que vaig penjar està relacionat amb aquest article que es va publicar a L’econòmic el passat 17 de setembre. Llegint-lo trobareu el sentit als números d’habitants que allà apareixen.

Una visió del món diferent que explica moltes coses del nou ordre social.

Som el que som, … i ho fem tan complicat.

Qui diu que els ciutadans passem de la política? Per què ens consideren babaus quan resulta que tenim criteri? Què es pretén quan es diu allò “dels problemes reals de la gent”, que baixa el nivell de la política? Per què no es confia més en els ciutadans?
Crec que un cop més la gent hem demostrat sensatesa i això diu molt de nosaltres.

Feia setmanes que no escrivia i ja en tenia ganes. En aquest dos mesos llargs han passat moltes coses, però una de les més sobtades fou el núvol de cendra generat pel volcà Eyjafjalla (Islàndia) que ha afectat i encara pot afectar el tràfic aeri, i sobre això escric.

Benvolgut empresari, permetem compartir una reflexió/pregunta post vacances, d’aquelles que sovint no ens fem, però que m’agrada fer-me de quan en quan per no perdre el sentit de tot plegat. Com què ni el Zapatero s’aclarirà, ni l’incivisme ni la prostitució de Barcelona es resoldrà, ni el Tribunal Constitucional emetrà sentència, ni etc., etc., …, [...]

Benvolgut empresari, la crisi – evidentment, un altre cop – no afecta igual a tothom, és evident, i hi ha sectors que l’estan patint més que altres; els mitjans ens ho expliquen cada dia. Però el que fins ara no ens han explicat gaire, sobre tot els mitjans escrits, és la seva pròpia crisi, la qual [...]

Benvolgut empresari, comptada i debatuda la crisi, comencen a sentir-se veus que demanen un pacte d’Estat, un pacte diferent però amb l’esperit del Pactes de la Moncloa de 1977. El primer que ho va suggerir, amb poc ressò, tot sigui dit, va ser el Cercle d’Economia amb el seu document d’opinió del juliol del 2008 [...]

Benvolgut empresari, si a mitjan setembre, com a catalans, se’ns qualificava de perplexos, a mitjan octubre, com a ciutadans del món, se’ns pot qualificar de megaperplexos. Et definia, llavors, el concepte de perplexitat: quan en plena confusió, no es pot sortir del dubte, no se sap què decidir, quin partit prendre, què pensar, etc. Doncs ara [...]

 Benvolgut empresari, estem perplexos!
Vull agrair-li a l’Associació Catalana de Sociologia de l’Institut d’Estudis Catalans la seva contribució. Crec que ha trobat la paraula escaient: perplexitat; és a dir, quan en plena confusió, no es pot sortir del dubte, no se sap què decidir, quin partit prendre, què pensar, etc. I això és científic, ens ho [...]