L’empresa – i l’empresari– ha estat, és i serà el motor del progrés social; no obstant, les megaempreses sovint són percebudes com les causants dels problemes socials, mediambientals i econòmics del globus. Amb el seu afany de guanyar diners són capaces de tot, i això demana regulació per part dels poders polítics. Però …
Si escriure llibres sobre empreses comporta avantatges per a les diferents parts, per què tants pocs llibres i pocs casos acadèmics sobre les grans empreses catalanes? No podem aprendre de La Caixa, Gas Natural, Catalana Occidente, Roca, Agrolimen, Quadis, Comsa Emte, Planeta, Puig, Ficosa, Esteve, Almirall, Condis, Damm, Borges, Grifols, Cobega, Grupo Ferrer, etc., etc., etc.?
Gestionant organitzacions, qui no ha tingut mai la sensació, o ha patit la realitat, que allò que havia previst, que allò que havia planificat, al final no ha succeït? No, no li passa només a ell, li passa a molts empresaris i executius. Forma part de les incoherències, que en el temps, ha presentat el management, però com a tal incoherència hi ha qui se n’ha interessat per posar-li remei.
L’article que trobareu me’l va inspirar un estudi que esmento i que m’ha obert un nou espai de reflexió que vull compartir amb vosaltres: el de la complexitat. I constato que la complexitat pot ser no és complexa, però si molt complicada.
Hem hagut d’importar aquestes paraules perquè no les teníem en el nostre vocabulari habitual … Per nosaltres dirigir és manar, i aquesta acció no té gaire a veure amb orientar, influir, induir, guiar, conduir, anar endavant, conceptes tots ells inclosos en el verb anglès to lead.
La innovació demana altres maneres de gestionar, i requereix, també, que s’innovi en el management. Aquest nou management que s’està ja repensant es basa en creure en les persones.
És l’eficiència operativa una estratègia vàlida per competir? Hi ha qui pensa que si; que si ho pot fer més barato que el competidor ell guanyarà més o podrà establir preus més baixos i ser més atractiu per als clients. Hi ha qui pensa que no, doncs la reducció de costos té un límit.
Un nou article al rotatiu L’econòmic en el que faig una síntesi dels articles publicats pel McKinsey Quarterly durant el mes de juny i que exposen quines seran les forces que mouran el futur dels propers 10 anys. Són sis articles titulats:
Global forces: An introduction
The great rebalancing
The productivity imperative
The global grid
Pricing the planet
The market state
En [...]
El passat 19 de juny va aparèixer el primer número del L’Econòmic, el nou setmanari d’informació econòmica i empresarial de Catalunya, una publicació editada per l’empresa Taller d’Iniciatives Editorials SL. És un nou rotatiu, presentat en color salmó i escrit en català, que informa i analitza els esdeveniments que afecten el teixit industrial del país. [...]
La frase del títol d’aquest article no deixava de donar-me voltes al cap. L’havia utilitzat en diferents ocasions, però reconec que em costava expressar-la, fins que al final la vaig escriure en aquest article que em va demanar Foment a principis de març i que finalment s’ha publicat el mes de juny en el número [...]
Categories