En èpoques difícils, les reflexions i aportacions de certa volada no s’accepten gaire, són “idealistes”, diuen alguns; i en èpoques bones, tampoc, són “xafa guitarres”, diuen els altres. Però com què crec en la gent i en el futur, prefereixo anar contracorrent i recordar els pensaments de persones valuoses.
Els genis estan dotats d’un gran do, però treballen; els idealitzem, però són quotidians; són únics, però humans; i, en algun moment de la història ens aporten alguna cosa de què podem aprendre.
Té sentit que les mitjanes empreses i algunes de petites es financin a través de la borsa? Un cas: Microsoft. L’any del seu inici (1975) facturava 16.000 dòlars (són uns 53.000 dòlars del 2010); cinc anys més tard, el 1980, facturava 8 milions i tenia 40 empleats; el 1981 eren 17 milions, en un any va doblar el nombre de vendes i tenia 129 empleats; el 1982 eren 24 milions i 220 empleats; al cap de deu anys …
La pregunta és: veneu a Catalunya? Veneu a Espanya? Si la resposta és sí, aleshores també podeu vendre en altres mercats. Si veneu en els mercats més propers és perquè hi ha clients que aprecien el que oferiu, aleshores sembla lògic pensar que a Europa i en altres llocs del món també hi pot haver potencials clients que puguin apreciar la vostra oferta, o no? Inicialment no cal anar a Nova Zelanda… però sí que podem anar a la UE, que per això tenim l’euro.
El primer cop que vaig escriure aquest article va ser el gener del 2004. L’actual és una mica més curt, però la substància és la mateixa.
En èpoques difícils, les reflexions i aportacions de certa volada no s’accepten gaire, són “idealistes”, diuen alguns; i en èpoques bones, tampoc, són “xafa guitarres”, diuen els altres. Però com què crec en la gent i en el futur, prefereixo anar contracorrent i recordar els pensaments de persones valuoses.
Un nou article al rotatiu L’econòmic en el que faig una síntesi dels articles publicats pel McKinsey Quarterly durant el mes de juny i que exposen quines seran les forces que mouran el futur dels propers 10 anys. Són sis articles titulats:
Global forces: An introduction
The great rebalancing
The productivity imperative
The global grid
Pricing the planet
The market state
En [...]
El primer cop que vaig escriure aquest article va ser el gener del 2004. L’actual és una mica més curt, però la substància és la mateixa.
En èpoques difícils, les reflexions i aportacions de certa volada no s’accepten gaire, són “idealistes”, diuen alguns; i en èpoques bones, tampoc, són “xafa guitarres”, diuen els altres. Però com què crec en la gent i en el futur, prefereixo anar contracorrent i recordar els pensaments de persones valuoses.
L’èxtasi d’aconseguir l’impossible
Benvolgut, escriure sobre el primer equip de futbol del Barça en aquest any 2009 pot semblar un recurs fàcil, però no mi puc resistir ni vull esforçar-m’hi a fer-ho perquè val la pena, i és que aquest equip és una referència mundial: no només ha guanyat tot el que podia guanyar, sinó què, [...]
La frase del títol d’aquest article no deixava de donar-me voltes al cap. L’havia utilitzat en diferents ocasions, però reconec que em costava expressar-la, fins que al final la vaig escriure en aquest article que em va demanar Foment a principis de març i que finalment s’ha publicat el mes de juny en el número [...]
Les dues fotografies de Jordi Cotrina per a El Periódico ens mostren el reconeixement i l’agraïment, col·lectiu i individual, a la feina feta per Josep Guardiola. Tanmateix, fa només un any ningú apostava per a ell. Llavors ja vaig escriure l’article Atrevir-se, en Atrevir-se (i 2) reafirmo el que manifestava amb l’argument concloent dels resultats.
Categories