Benvolgut empresari, en una situació difícil, en la qual estem analitzant tots i cadascun dels costos que té la nostra empresa, és fàcil caure en la temptació d’eliminar la quota anual o semestral que paguem a les associacions patronals a què pertanyem. Si anem més enllà, i efectivament la temptació es transforma en “pecat”, no caldrà passar pel confessionari, és només un “pecat venial”, una decisió humana, comprensible i del tot legítima, però que planteja una qüestió: per què em dono de baixa de la patronal si fins ara hi he estat membre? La resposta és – dolorosa per als dirigents de les patronals – perquè “tampoc en trec cap profit ja que si n’hi tragués mantindria la inversió”, que no despesa.

La següent pregunta, i que ara poden fer-se les dues parts, és: per què no hi ha profit? Probablement, també les dues parts creuran que perquè no s’ofereix el servei que l’associat demana, veient-ho cadascun des de la seva perspectiva.

Foment del Treball representa a 163 organitzacions empresarials a Catalunya de les quals 23 són territorials i intersectorials i 140 sectorials. Aquestes darreres tenen un tret característic, que normalment gestionen bé, que és la convivència entre competidors i els potencials conflictes que poden aparèixer, encara que vist des d’una altra òptica, aquest tret afavoreix la cooperació i la possibilitat de desenvolupar clústers. Perquè a fi de comptes, una patronal és un entorn per col·laborar, participar i compartir, i sobre tot, en èpoques dolentes, val més anar acompanyat que sol – és millor compartir les penes, ja que són menys penes, i compartir les alegries, doncs són més alegries. Considerant aquest enfocament, pot ser val la pena adaptar la frase de J.F. Kennedy: no et preguntis que pot fer la patronal per tu, preguntat que pots fer tu per la patronal.

Ara bé, els dirigents de les patronals han de ser conscients que han d’oferir servei, que l’associat ha de percebre contrapartida. Hi ha els qui han optat per constituir-se, fins i tot, en empresa de serveis competint directament amb  d’altres empreses, i personalment no crec que aquesta sigui la finalitat d’una organització patronal – ho seria més d’una mena de cooperativa dedicada a la prestació de serveis professionals. El servei, sigui patronal territorial o sectorial, passa per projectar el col·lectiu, per fer-lo visible, amb capacitat d’influir sobre tercers donant suport a les necessitats i interessos dels associats, és a dir, passa per fer política en el sentit més noble del terme. El servei també passa per aquelles activitats horitzontals útils per a tots els associats però que no competeixen amb serveis que pugui oferir el mercat. Un del molt clar, per exemple, és la gestió d’informació, ser el Business Intelligence Unit del sector o del territori, que faciliti la pressa de decisions estratègiques a empreses que no hi tenen capacitat d’accés. Però per oferir servei, els dirigents de les patronals han de ser capaços d’identificar que volen els seus associats i, sobre tot, que volen que no saben que volen, i això és una qüestió d’actitud, de demostrar que efectivament es preocupen per ells, copsar el seu l’estat d’ànim, visitar-los, veure la seva realitat de prop, què els preocupa, de què estan contents, escoltar i fer córrer les iniciatives dels associats i defensar els interessos en tots aquells llocs on faci falta, en definitiva, moure’s.

En els temps que ens toca viure, els empresaris s’han de mantenir units i els dirigents de les patronals, sobre tot de les més petites, demostrar fefaentment que estan al seu costat. Algunes de grans, públicament ja ho fan.

Josep Albet

UEP, Unió Empresarial del Penedès, nº 7, març 2009