Benvolgut lector, aquest és el primer article que t’escric com a pur blogger – els anteriors a aquest han estat publicats prèviament en paper – i vull proposar-te una mena de joc que al final té la seva conclusió.
Mira la següent foto de la Terra.
L’havies vist algun cop? Probablement, no. És la Terra invertida, vista des de la referència que proporciona el meridià 150º i l’equador. L’espai més gran de continent que es veu és Austràlia i una mica més amunt, a l’esquerra, hi ha Nova Zelanda.
Mirat ara aquesta altra foto.
Han desaparegut els continents! Només es veu el color blau de l’oceà. En aquesta foto, el pol sud és a l’oest i el pol nord a l’est, l’equador fa de meridià i el meridià 140º fa de paral·lel respecte a la visió tradicional nord-sud.
Una darrera foto:
És la Terra vista des de la referència del meridià 180º (veure article del mateix nom), el revers (o anvers, depèn de qui ho miri) de l’imatge tradicional feta considerant el meridià de Greenwich.
Què deuria veure en Gurb, l’extraterrestre creat per n’Eduardo Mendoza quan arribà a Barcelona el 1991 i va descobrir el planeta per primer cop? L’Univers no té ni nord ni sud, llavors, potser la seva visió va ser la de la primera o la de la segona foto, és a dir, es va apropar cap per vall – el nostre cap per vall? O potser ho va fer de costat – el nostre concepte de costat?
Poder considerar el planeta des de diferents plans en un Univers sense referències, va ser un exercici que, quan el vaig fer per primer cop amb el Google Earth, em va donar sentit a la relativitat de tot plegat. La percepció que tenim de les persones, les coses, els fets, …, aquella sensació que obtenim de la captació efectuada mitjançant els sentits, no necessariament és la realitat, és una part d’ella, i, normalment, la nostra realitat no és una fotografia que puguis manipular a l’ordinador per poder-la observar complerta, i per tant sempre és incomplerta, però que així sigui no evita que prenguem cada dia decisions d’acord amb el que observem, i faltaria més que no fos d’aquesta manera, això és la vida. Tanmateix, aquesta reflexió estiuenca m’agradaria que ens ajudes, precisament, a relativitzar determinades realitats d’avui, ja que potser en aquest exercici de mirar la realitat des d’una nova perspectiva hi trobem alternatives a les realitats que ens inquieten. La realitat de la crisi, per exemple?
Josep Albet
Categories
29/07/2008 a les 12:36
Excel.lent Josep!
Enhorabona i bon estiu!
29/07/2008 a les 12:53
Hi ha països que des de fa temps reivindiquen una visió diferent del mapamundi tradicional. A Austràlia i Nova Zelanda existeixen mapes amb els hemisferis al revés, el nord abaix i el sud a dalt. La seva visió és realment diferent i ens adonem que una mirada “tradicional” no ens permet acceptar que altres “realitats” son tant reals com la nostra
29/07/2008 a les 20:51
Molt bò, Josep!
Realment, alguns australians fan servir el mapamundi a l’inrevés de com nosaltres el coneixem.Quan un amic australià estudiant aquí, me’l va ensenyar (quelcom com a http://www.concurringopinions.com/archives/2007/10/medical_tourism.html) em va fer pensar molt, en la línia que planteges. I és curiós com nomès aixecant-nos un tant del terra trobem imatges que ens fascinen, ens fan veure la realitat diferent, i ens fan pensar. Jo crec que hem de traslladar la idea a les relacions personals i socials, sens dubte, i pensar sovint que no som capaços d’imaginar-nos a l’altra banda de la taula (a l’altra cadira, que van dir uns metges), a l’altra pell, a l’altra consciència, que el egocentrisme i el etnocentrisme son unes orelleres que no ens deixen veure més enllà.
I ja, si a aquestes imatges li poses la poesia o la narrativa d’en Mendoza o qualsevol altre bon narrador, és per somniar despert.
Quan de nit, però, del satèllit estant, mires el planeta, veus més contaminació lumínica a Europa i Nord-amèrica que a l’Àfrica. No sé perquè serà…: http://www.astroseti.org/noticia_2545_la_tierra_noche.htm
30/07/2008 a les 9:48
Molt bon article i final intrigant…
30/07/2008 a les 10:00
Hi tant que hi ha maneres diferents d’afrontar-ho………………………… tot.
- Es evident però que tenim por a perdre les nostres “comoditats” i els nostres referents.
Hi tant que les crisis tenen oportunitats. Moltíssimes.
- Succeix però que les crisis obliguen a llegir el mon, “la realitat” d’un altremanera. El problema és que ho fan a la força. No obstant una crisi, com més forta, més endureix qui la sobreviviu (que no són tots).
En la meva opinió l’adquiri noves perspectives (si hom les necessita) requereix, com en l’exemple del globus terraqui, guanyar distància mental (no pensar-hi conscientment) i física. Les vacances ens permeten (a alguns afortunats) sovint fer les dues coses: pensar i fer coses diferents, en llocs quelcom o radicalment diferents a la nostra realitat diària, sovint rutinària i poc estimulant. Sort de les crisis!
30/07/2008 a les 11:37
Pep,
Excel·lent, com diu en Joan Solà.
Jo el trobo excel·lentment pedagògic. Té valor perquè amb molt poques paraules i dades i les magnífiques il·lustracions fas veure i entendre moltes coses alhora. També l’he trobat molt refrescant i adequat a l’època de cuasi-vacances. Crec que tenir present la teva proposta ajuda a analitzar, fer comprensibles i acceptar les realitats dels altres, ja siguin persones individuals, gruos o empreses, des de la seva globalitat, no sols des del punt de mira habitual que sol ser partint cadascú del seu jo. Naturalment, com tu dius que hem de predre decisions segons el nostre criteri, però molt millor si ho fem després d’haver almenys intentat analitzar la qüestió que sigui en la seva totalitat. Moltes FELICITATATS i endavant a posar negre sobre blanc les teves idees!!!
13/08/2008 a les 14:19
Animo Josep,
Veo que la disciplina de blogger es de constancia, pero por los comentarios que leo se ve recompensada.
Me parece muy acertada la visión de la tierra como ejemplo de relatividad de las cosas. Y si, todo es relativo a nuestra percepción, y ser consciente de esa relatividad es muchas veces la tabla de salvación y de luz para muchas crisis……globales…o personales. Felicitats.