Benvolgut empresari, Barcelona té la peculiar característica de concentrar un nombre important d’escoles de negocis – una desena, ven bé -, i entre d’elles tenir-ne dues de gran  reconeixement internacional: ESADE i IESE. Les oportunitats que aquesta singularitat atorguen a la ciutat i al país sembla que no escapen a “alguns”. Segons m’ha arribat de fons ben informades, aquests “alguns” han suggerit a les respectives direccions la possibilitat que fora interessant que aquestes dues rellevants institucions és fusionessin, creant una única escola, molt ben posicionada internacionalment, capaç de competir entre els líders de les business schools americanes i europees i contribuint a situar Barcelona i Catalunya com a societats de referència en aquest sector.

Com que no sóc periodista, no he trucat al Carlos Losada, director general d’ESADE, ni al Jordi Canals, director general de l’IESE, per confirmar o desmentir el rumor que em van transmetre les meves fonts. En tot cas, dins la lògica de la globalització i l’aposta per la internacionalització que ambdues entitats han fet en els darrers anys i que tants bons fruits els està donant, la idea sembla força intel·ligent, sigui cert o no el suggeriment. Ara bé, potser la realitat i l’opinió de les comunitats acadèmiques respectives facin que una idea intel·ligent no sigui possible.

Per encàrrec d’Enciclopèdia Catalana, l’any 2003 vaig redactar els articles corresponents a les escoles de negocis de l’Enciclopèdia de Barcelona, que a més a més de les dues que estic esmentant, inclou també EADA. La petició em va permetre aprofundir en els seus orígens, i com els orígens defineixen identitats, ajuden a entendre les realitats presents. Així, ESADE va ser fundada el 1958 a Barcelona per iniciativa d’un inquiet grup d’empresaris innovadors en col·laboració amb la Companyia de Jesús, seguint el model de la Universidad Comercial de Deusto, també dels jesuïtes, amb la finalitat de formar els futurs directius que necessitarien les empreses catalanes. Per la seva banda, l’IESE va ser creat el mateix any, també a Barcelona, com a escola de postgrau de la Universitat de Navarra, per iniciativa d’Antonio Valero, i amb la vocació de formar empresaris i directius. La seva posta en marxa no va ser fàcil doncs en Valero va presentar una primera proposta a la Universitat de Navarra que fou rebutjada, i va ser San Josemaría Escrivá de Balaguer en persona qui va decidir que l’escola s’havia de tirar endavant. En ambdós casos no sorprèn que el lloc d’ubicació escollit fos Barcelona, doncs Catalunya era la referència empresarial d’Espanya, juntament amb Euskadi, i va coincidir just amb el moment en què s’estava plantejant el conegut Plan de Estabilización aprovat el 1959.

Apreciat col·lega, del que t’he explicat no se’t passarà per alt que els públics a qui s’adreçaven eren diferents: ESADE a estudiants de carrera i IESE a professionals. En el primer cas, la formació té una orientació més acadèmica, mentre que en el segon, té una orientació més pràctica. A ESADE la dedicació acadèmica del seu claustre ha estat un valor, mentre que a l’IESE s’ha apreciat compaginar la docència amb la consultoria.

Avui els programes formatius – MBA, Executive Education, In Company Training i doctorat – d’ambdues escoles són força similars amb la diferència que ESADE manté la seva llicenciatura, que l’IESE no ha ofert mai. ESADE, fins l’any 2003, havia format a més de 24.000 estudiants i l’IESE 23.800, mentre que l’Associació d’Antics Alumnes d’ESADE comptava amb més de 7.000 afiliats i l’Agrupació de Membres de l’IESE amb 8.640. Com pots veure, fins i tot en números són semblants, tanmateix, els perfils són diferents d’acord als orígens de cadascun.

Avui les semblances, com a competidors que són en un mateix sector, són moltes però una realitat fundacional les diferencia: Companyia de Jesús i Opus Dei. No en sé gaire sobre les seves respectives visions del món, però si són conegudes les seves discrepàncies en el si de l’Església Catòlica. Poden les creences fundacionals frenar una idea intel·ligent? Ho poden fer els interessos dels claustres respectius? O poden ser ambdues les causes?

Benvolgut amic, insisteixo, no sé quin grau de certesa té el rumor, però si fos cert i aquestes brillants institucions no arribessin a cap acord com a conseqüència de creences i valors diferents, no puc deixar de plantejar-me una qüestió: amb quina legitimitat podrien aconsellar/suggerir/demanar als empresaris que arribin acords, que es fusionin, per tal d’aconseguir una major dimensió per competir en el mercat global?

Sigui el que sigui i facin el que facin, ESADE i IESE continuaran mereixen el respecte de tots. Quasi cinquanta anys acrediten una trajectòria.

Josep Albet

Director d’ALBET CONSELLERS BCN