Benvolgut empresari, ja torna a ser Nadal, se’ns acaba un altre any i com sempre que arriben les dates senyalades ens adonem de com passa el temps, però també de fins a quin punt hi ha temes que són recurrents en la conversa quotidiana malgrat passin els anys. Un d’ells, i que darrerament s’ha accentuat, és el del sentit de les festes nadalenques: la seva major o menor religiositat, la celebració cristiana i el respecte a altres religions, la contradicció entre el consum i els valors de solidaritat i fraternitat inherents a aquests dies, la relació familiar volguda o forçada, la despesa energètica de les llums, els arbres naturals front els arbres artificials, etc., que s’acaba sintetitzant en “m’agraden aquestes festes” o “no m’agraden aquestes festes”.
Constatant aquesta realitat he fet l’exercici, aprofitant l’internet, d’explorar els orígens del Nadal i la seva història, perquè és clar que pels cristians l’origen rau en el naixement de Crist, però quan es comença a celebrar? De quina manera, a través dels segles, s’han anat configurant les tradicions del Nadal d’avui? Respondre, des de la història, a aquestes preguntes dóna per a moltes pàgines i aquest no és l’espai, però sí que m’he assabentat d’alguns esdeveniments que potser ens ajudin a entendre’l i que vull compartir amb tu.
El Nadal és una festa occidental que apareix per primera vegada a Roma, a la primera meitat del segle IV, i no obeeix a raons històriques, sinó al desig de cristianitzar – com en altres aspectes de la filosofia i la cultura aleshores existent – una festa pagana: el natalis (solis) invicti, el naixement de l’invicte, és a dir, del Sol, desprès del solstici d’hivern; fins i tot aquesta relació amb el sol, segons alguns, es remuntaria als grecs i abans, als perses. L’equivalent del Nadal, a l’Orient, era i és la solemnitat de l’Epifania, relacionada també amb les festes del solstici d’hivern. El sentit profund de totes dues festivitats va ser el mateix: celebrar la manifestació de Déu en la humanitat de Jesús i quan l’Occident adoptà, així mateix, la festa del 6 de gener, a aquesta li transferí l’aspecte de la manifestació de Crist als Mags a través de l’estel, i deixà per al 25 de desembre la commemoració del naixement de Jesús amb l’adoració dels pastors. En definitiva, tant a Occident com a Orient, en lloc del naixement del déu Sol instauraren celebrar el naixement del fill del Déu. A partir de l’edat mitjana, a tot el món occidental, es van anar subratllant els aspectes més sentimentals del naixement de Jesús, i la festa nadalenca es va envoltar d’un seguit de manifestacions populars i familiars. Avui en dia aquestes manifestacions es concreten, a casa nostra, en els pessebres – que es promouen des de la burgesia urbana en els segles XVIII i XIX -, a fer cagar tió, el dinar del dia de Nadal amb l’escudella i la carn d’olla, els innocents, l’home dels nassos o els Reis Mags. Però també hi hem incorporat l’arbre de Nadal, les llums, les felicitacions i més darrerament, Santa Claus, tots ells de procedència europea.
L’arbre té orígens alemanys i data del segle XV; l’adornaven amb pomes, galetes, àngels, cadenes de paper, etc., i el costum es va consolidar quan el Príncep Albert d’Alemanya n’hi va regalar un, el Nadal de 1841, a la seva esposa, la Reina Victòria d’Anglaterra, i amb la immigració alemanya cap a Amèrica del Nord. Els llums són un costum importat dels països escandinaus i d’arrel pagana; en aquells països, durant l’hivern – i el desembre, especialment -, passen més hores a les fosques que amb Sol i d’alguna manera han de fer els dies suportables i fer front el que s’anomena el trastorn afectiu hivernal. Les felicitacions daten el 1843, quan un il·lustrador anglès – John Callcott Horseley – dissenyà la primera felicitació amb la frase “A Merry Christmas and a Happy New Year to You” i l’escena d’una família celebrant junts el Nadal. Pel que fa a Santa Claus, podríem considerar que és la primera tradició capitalista; el nom originari del personatge era Nicolau, un bisbe altruista del segle IV que va viure a l’Àsia Menor i que, en països com Alemanya o Holanda i ciutats com Roma, veneraven com a sant patró dels nens. Els holandesos, a Sant Nicolau, l’anomenen Sinterklaas i en l’emigració cap els EUA es varen emportar el “Sinter Klaas” i allà va derivar en Santa Claus, què es va fer famós arran de dos comtes del 1809 i el 1823. Però va ser l’il·lustrador d’una revista (1860-1880) qui va representar a Santa Claus al Pol Nord, en el seu taller i amb la seva llista de nens bons i dolents, i la culminació va arribar el 1931 quan la Coca-Cola realitzà una sèrie d’anuncis mostrant el Santa Claus que avui dia coneixement.
Pel motiu que sigui, nosaltres hem incorporat tradicions dels altres, mentre que els altres no n’han incorporat de les nostres, però siguin unes o altres, totes responen a una mateixa celebració: el naixement de Crist per als creients, i el solstici d’hivern per als no creients. Benvolgut empresari, siguis creient o no, bon Nadal i un feliç 2006.
Josep Albet
Categories