Benvolgut empresari, estic trist per viure en el món que vivim, per la violència que hi ha, per la misèria que es tolera, pel menyspreu al medi ambient, per la prepotència d’alguns, per la falta de diàleg… Però a la vegada estic content de tenir els conciutadans que tinc i de viure a la Catalunya que visc. I ho dic sense que sigui un exercici de cofoisme, sinó des del dol que provoca la mort i la indignació que genera l’estafa dels qui governen.

L’any passat, una setmana després de la manifestació a Barcelona contra la guerra de l’Iraq, vaig escriure al DE un article titulat Lliçons d’una manifestació, en citava tres: 1) els ciutadans d’avui som els ciutadans de la societat del coneixement i no se’ns pot tractar com als ciutadans de la societat industrial; 2) els ciutadans no fem deixadesa dels nostres drets democràtics, de la nostra dignitat, i ho demostrem en situacions extremes, i això ens ha de fer pensar que quan no reclamem no és que passem, sinó que estem vigilants fins que es traspassa la línia i, si és així, llavors és quan ens manifestem (i votem); i 3) l’exigència de coherència entre el que es diu i el que es fa.

Estimat amic, allò que apreníem fa un any, es confirma com a realitat. Almenys a Catalunya, aquests tres fenòmens es produeixen i configuren uns trets socials, entre d’altres, que han de tenir presents els qui ens governen a la societat i els qui dirigim a les empreses. No oblidem que gran part dels ciutadans són també empleats.

Espanya tindrà un altre govern i això em fa recuperar un altre article que vaig publicar al DE l’octubre de 2002, què es titulava Conviure. Eren uns moments políticament difícils, crispats, i sens cap mena de diàleg – com finalment han estat tots els moments d’aquests quatre darrers anys. Aleshores vaig escriure: “Avui que podem inventar el futur, fem-ho; i no només econòmicament, sinó socialment i políticament. Si avui tenim més coneixement que fa vint i cinc anys, si el món ha canviat com ho ha fet i estem en la disposició intel·lectual d’inventar, no tinguem por. Revisem el consens i no abusem de la coerció.

Des de la rancúnia pel que hom ha pogut patir, per altra banda legitima des de la perspectiva del sofriment inicial, no es construeix; es cau en un estadi social pretèrit on el dogmatisme i l’odi són fonaments vitals. L’ànim de venjança crea un cercle viciós on la cadena de venjances és interminable i es pot transmetre, en certes societats, d’una generació a una altra. El resultat és que ambdues parts pateixen i la vida s’enverina. Algunes persones consideren fins i tot que l’odi és bo per l’interès nacional, ara bé, contrarestar aquesta forma de pensar constitueix la base de l’esperit de la no violència i la comprensió.” Les últimes frases eren del Dalai-Lama, premi Nobel de la Pau l’any 1989.

En el darrer paràgraf d’aquell mateix article deia: “Governar, avui, al segle XXI és un exercici de diàleg, respectant els sentiments i les identitats, els interessos i les expectatives de cadascun, per a la fi arribar a un acord. Si els canvis socials, polítics, econòmics, científics i tecnològics fan que acords del passat dificultin la convivència d’avui, tornem a dialogar i arribem a nous acords. O evolucionem o patim.”

La societat catalana, clarament, i l’espanyola majoritàriament, han manifestat que volem evolucionar i que no volem patir. Segurament, no hi ha il·lusió, però si molta esperança. Crec que tots desitgem que el proper govern de l’Estat “no ens falli” i que a la vegada, el partit fins ara en el govern aprengui els valors i els fonaments de la democràcia, perquè pugui haver-hi alternança sense patir.

Apreciat empresari, pensaràs que aquesta setmana he treballat poquet amb tant anar a l’arxiu, i potser tens raó. Ara bé, soc dels que creu que no hem d’inventar la roda cada cop, i el que vaig escriure mesos enrere és el que continuo pensant, i la meva inquietud social i política em demanaven manifestar-me sobre el moment actual.

Espero que en Sebastià Vivas, director del DE, no m’ho tingui en compte.

Josep Albet

Professor d’ESADE

Director d’ALBET CONSELLERS BCN

jalbet@albetconsellersbcn.org