<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: EL GOVERN DEL PALAU</title>
	<atom:link href="http://josepalbet.com/21/10/2009/el-govern-del-palau/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://josepalbet.com/21/10/2009/el-govern-del-palau/</link>
	<description>STRATEGIC MANAGEMENT</description>
	<lastBuildDate>Mon, 03 Oct 2011 11:32:48 +0000</lastBuildDate>
	<generator>http://wordpress.org/?v=2.9.2</generator>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<xhtml:meta xmlns:xhtml="http://www.w3.org/1999/xhtml" name="robots" content="noindex" />
	<item>
		<title>Per: Ezequiel Beneït</title>
		<link>http://josepalbet.com/21/10/2009/el-govern-del-palau/comment-page-1/#comment-237</link>
		<dc:creator>Ezequiel Beneït</dc:creator>
		<pubDate>Mon, 26 Oct 2009 15:20:34 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://josepalbet.com/?p=321#comment-237</guid>
		<description>No n&#039;hi ha prou en ser designat com a màxim responsable per a una Institució només pel fet de tenir confiança, (i menys quan hi han interessos polítics i partidistes pel mig). 

Cal també mèrit professional, saber fer. No es suficient la forma i les relacions, també es fonamental el fons. 

El màxim responsable al Palau ha suspès en tot, en l&#039;estètica i en la ètica. Havien posat una persona poc eficaç professionalment, gens ètica, que no es mereixia la confiança de ningú. 

Però tampoc es salven els qui van permetre aquesta situació durant tants anys, on ningú (?) es va adonar de res, sembla ser. Aquests també han suspès.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>No n&#8217;hi ha prou en ser designat com a màxim responsable per a una Institució només pel fet de tenir confiança, (i menys quan hi han interessos polítics i partidistes pel mig). </p>
<p>Cal també mèrit professional, saber fer. No es suficient la forma i les relacions, també es fonamental el fons. </p>
<p>El màxim responsable al Palau ha suspès en tot, en l&#8217;estètica i en la ètica. Havien posat una persona poc eficaç professionalment, gens ètica, que no es mereixia la confiança de ningú. </p>
<p>Però tampoc es salven els qui van permetre aquesta situació durant tants anys, on ningú (?) es va adonar de res, sembla ser. Aquests també han suspès.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: francesc</title>
		<link>http://josepalbet.com/21/10/2009/el-govern-del-palau/comment-page-1/#comment-236</link>
		<dc:creator>francesc</dc:creator>
		<pubDate>Sun, 25 Oct 2009 15:47:04 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://josepalbet.com/?p=321#comment-236</guid>
		<description>Amic Josep, casos com  el del Palau, son bons per que els que no hi hem reflexionat tant com els experts, ens donem compte de que mes enllà de la lògica de la gestió diària, cal que tothom sàpiga on es i el que li correspon de fer. En el sector de la salut en el que hem vist, quant no participat en mil i un projectes “de bona fe”, pensats o explicat per superar els acefàlics controls de procés i no de resultat, podem trobar exemples de inhibició de funcions, quant no de absentisme dolós, no al servei d’una funció social, si no de la tàctica mes immediata d’algun visionari que tot sovint ha acabat malament. Per això agraeixo que, amb una delicadesa sorprenent pels temps que corren, ens suggereixis una reflexió sobre la governació i la gestió i lo complex que es justificar la governació exclusivament des de lo instrumental i sobre tot sobre el fet de que rendir comptes es la veritable expressió de confiança i el contrari es expressió de complicitat mes o menys “estratègica” i que aquesta reflexió  resulti d’un fet tant distorsionant com el del Palau/Millet</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Amic Josep, casos com  el del Palau, son bons per que els que no hi hem reflexionat tant com els experts, ens donem compte de que mes enllà de la lògica de la gestió diària, cal que tothom sàpiga on es i el que li correspon de fer. En el sector de la salut en el que hem vist, quant no participat en mil i un projectes “de bona fe”, pensats o explicat per superar els acefàlics controls de procés i no de resultat, podem trobar exemples de inhibició de funcions, quant no de absentisme dolós, no al servei d’una funció social, si no de la tàctica mes immediata d’algun visionari que tot sovint ha acabat malament. Per això agraeixo que, amb una delicadesa sorprenent pels temps que corren, ens suggereixis una reflexió sobre la governació i la gestió i lo complex que es justificar la governació exclusivament des de lo instrumental i sobre tot sobre el fet de que rendir comptes es la veritable expressió de confiança i el contrari es expressió de complicitat mes o menys “estratègica” i que aquesta reflexió  resulti d’un fet tant distorsionant com el del Palau/Millet</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Lourdes Ribes</title>
		<link>http://josepalbet.com/21/10/2009/el-govern-del-palau/comment-page-1/#comment-235</link>
		<dc:creator>Lourdes Ribes</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 23 Oct 2009 13:04:35 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://josepalbet.com/?p=321#comment-235</guid>
		<description>Crec què per aprende&#039;n hem de tenir clar que, no podem subordinarnos com a persones davant d&#039;altres pel seu rang, rol, o privilegis visibles.  Els hem de tractar com iguals respectant la capacitat que tenen d&#039;aportar valor a la societat en la que vivim i no per simbologies i apariències.

També potser hem recordar què els privilegis no tenen cap valor si els comparem amb la tasca veritable de contribució mesurable d&#039;una persona, gerent, directiu o empleat a un projecte social, cultural o econòmic.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Crec què per aprende&#8217;n hem de tenir clar que, no podem subordinarnos com a persones davant d&#8217;altres pel seu rang, rol, o privilegis visibles.  Els hem de tractar com iguals respectant la capacitat que tenen d&#8217;aportar valor a la societat en la que vivim i no per simbologies i apariències.</p>
<p>També potser hem recordar què els privilegis no tenen cap valor si els comparem amb la tasca veritable de contribució mesurable d&#8217;una persona, gerent, directiu o empleat a un projecte social, cultural o econòmic.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>

