Benvolgut empresari, en aquest article et vull escriure d’un tema que m’afecta directament; ja saps que no és el meu estil tractar dels temes professionals d’un mateix, però el que ha succeït aquesta setmana mi porta. T’ho explico.
El passat dimarts vaig tenir l’oportunitat de participar, com a ponent, en una reunió que mensualment organitza el CIDEM – Esmorzars CIDEM, emprenedoria i finançament – per parlar sobre els “Avantatges de les bones pràctiques de govern per a l’empresa familiar”. Vaig compartir la ponència amb en Vicenç Bosch, director de l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar, i segons ens varen informar els organitzadors, el segon dia d’haver fet la convocatòria, les places – 140 – estaven esgotades; i efectivament, el dia en qüestió, la sala on es va fer l’acte estava plena. Realment em va sorprendre; ni en Vicenç ni jo som estrelles mediàtiques, i per tant l’èxit d’assistència segur que no va ser degut a la nostra capacitat de convocatòria; aleshores, l’única explicació lògica és que les persones que varen venir ho van fer perquè el tema que tractàvem interessa.
A fi i efecte de compartir la reflexió que més endavant t’exposo, t’he d’explicar un altra situació que va ocorre durant la primavera passada. El mes de febrer, també el CIDEM, va presentar el llibre Guia per al bon govern de l’empresa no cotitzada i familiar. De la direcció unipersonal al consell d’administració, què vaig elaborar per encàrrec seu. L’edició en paper de la Guia és gratuïta i també pot baixar-se, sense cap cost, per internet. En dos mesos l’edició en paper (1000 exemplars) s’havia esgotat, tenint-se que encarregar una altra, i segons els editors, la demanda des de la web era de les més importants en relació a d’altres publicacions susceptibles, també, de baixar-se gratuïtament.
Les dues circumstàncies que t’acabo d’explicar, vistes així, són encoratjadores. Et donen a entendre que el govern de l’empresa familiar és un tema d’actualitat, que interessa, que genera inquietud. Ara bé, a qui? Als empresaris individuals? A les famílies empresàries? Als inversors? A les patronals? Als consultors? Als advocats? Als acadèmics?
La veritat és que crec que interessa a tothom menys a qui li hauria d’interessar: els empresari i les famílies empresàries. Benvolgut amic, ningú millor que tu per corroborar-me o corregir-me.
En el nostre país succeeix el mateix fenomen que passa en d’altres economies i que està força estudiat. Aquest fenomen es concreta en l’existència d’un alt grau de consens entre els diferents agents sobre els avantatges de dirigir l’empresa mitjançant un consell d’administració amb consellers externs, però la realitat mostra l’escàs seguiment d’aquesta pràctica per part dels empresaris i les famílies empresàries. I tinguem clar que sense consell d’administració actiu i eficaç no hi ha bon govern.
Per altra banda, aquest fenomen generalitzat ve acompanyat per un altre que és: aquells empresaris i famílies empresàries que han dotat a l’empresa d’un consell d’administració amb consellers externs expressen un alt grau de satisfacció respecte del seu funcionament i dels resultats que els dóna.
Com s’entén aquesta paradoxa? Primer, hi ha poca divulgació dels casos d’èxit. Estarem d’acord que l’empresa familiar no és un model de transparència i, per altra banda, els consells d’administració de les empreses, de totes en general, són òrgans tancats i barrats. Segon, hi ha por; por a allò desconegut i por als altres, a posar-se a algú que no és del cercle proper dins a casa; diguem-ho clar, els empresaris i les famílies empresàries en general, i en particular els del nostre país, confiats, no ho són. Tercer, hi ha ignorància, és a dir, desconeixement total del tema i potser aquesta ignorància no és culpa de l’empresari o de la família empresària, sinó d’aquells que podent informar i assessorar no ho fan per ves a saber quins ridículs o poc ben intencionats motius.
Vist l’estat de la qüestió, podria ser que difondre els avantatges de les pràctiques de bon govern per les empreses familiars fos com l’entrada dels telèfons mòbils. M’explico: el coneixement va permetre la integració de tecnologies per crear i oferir un producte que la societat, les persones, no sabien que necessitaven. Primer, només el varen disposar uns quants, aquells que podent-lo pagar, a més a més, eren més llançats. Desprès, ajustats els preus, varen continuar els innovadors i també, és clar, els snobs. Finalment, la societat és va adonar de la utilitat de l’instrument i el procés d’extensió va ser ràpid.
Fora bo que també anés així, doncs bon govern vol dir bona direcció de les empreses, i la bona direcció de les empreses implica benestar pel país.
Josep Albet
Categories