Benvolgut empresari, aquest és el sisè cop en quasi sis anys que escric aquest article sobre en Pere Duran Farell, aquell a qui algú li va dedicar el qualificatiu meravellós de “visionari pragmàtic” – la fantàstica barreja del somni amb la realitat – i ho faig, tossudament, perquè crec que no s’han d’oblidar a persones que han estat un referent social, i els referents ajuden a configurar identitats.
Desprès de tots aquests anys escrivint el mateix, m’adono encara més de la grandesa dels seus pensaments, ja que, tant en època de bonança com en temps difícils mantenen la seva brillantor. Era ja conscient de com la humanitat estava immersa en grans canvis i els argumentava. Mai parlava del canvi pel canvi; ell n’era un gran coneixedor dels seus fonaments socials, tecnològics, econòmics i morals. En els seus pensaments hi havia les essències per abordar-lo. Recordem-ne alguns.
El primer, l’optimisme i la creença en l’home: “(quan) veus la immensa riquesa i les immenses possibilitats de l’home d’avui, per força ets optimista, perquè la humanitat no té tres solucions, en té dues: o pren consciència d’això i fa autentiques meravelles en el futur, o bé es destrueix. Com que, si ens destruïm, tot s’ha acabat, no hi ha alternativa, la humanitat està obligada a ser meravellosament solidària, i això passa pels homes”. (1985)
El segon, crear per construir un futur: “Hi ha una gran quantitat d’energia humana, de capacitat de decisió, que potser s’orienta només a mantenir les coses com són, (…). I aleshores, quina és la manera corrent d’actuar? És, podríem dir-ho, la manera estrictament administrativa. (…) Hi ha una altra manera de decidir que jo en dic creadora. En la decisió creadora, hi intervenen, a més de les dades i el raonament, dos altres factors: la intuïció i la fe, però quanta gent vol sentir parlar, d’intuïció i de fe? Penso que fer intervenir aquests factors en les grans decisions és important de cara a orientar el futur”. (1983)
El tercer, l’empresa com a institució que ha de contribuir a fer una societat millor: “Tal com coneixem el nostre món en aquest darrer quinquenni del segle XX, tant les idees com les estructures convencionals estan immerses en una profunda crisi. Només l’empresa pot avançar per constituir-se en l’element bàsic per assumir el gran repte de construir una societat humana sostenible. (…) Per això, l’impuls permanent dels valors morals, culturals, ètics i estètics, que tant a nivell personal com social han d’impregnar a les empreses, només pot ser portat a terme per persones dotades d’especial sensibilitat per assumir un lideratge legitimador del canvi de cultura”. (1997).
Per acabar, la meva frase predilecta: “Al món li falta filosofia, li falta poesia, i li falta utopia, una utopia feta per homes responsables”. (1985).
Amic empresari, reflexions com aquestes i homes com en Pere Duran, no podem oblidar-les ni oblidar-lo.
Josep Albet
Categories
3/02/2009 a les 20:13
Pep,
Et felicito per mantenir viva la memòria i pensament d’un dels Homenots contemporaris més valuosos que ha tingut Catalunya, per difondre les seves idees -a vaure si així els que poden i son representatius s’atreveixen a posar-les en pràctica de bon de veres- i també et felicito per la teva capacitat de síntesi.