Benvolgut empresari, segons un estudi de mercat de la consultora DBK, el sector de la formació per empreses, que mou 1.165 milions d’euros, moderarà la seva taxa de creixement fins a un 4% o 5%, front el 7% dels darrers anys. Aquesta contenció serà deguda a què les empreses contractareu menys serveis, i això em recorda allò de què en època de crisi el primer que es retalla és la formació, encara que els de màrqueting també diuen el mateix, i relacionats amb ells, els publicistes. En el fons, el que s’està manifestant és que el que no dóna resultats efectivament perceptibles a curt termini, en temps de crisi s’elimina, o si més no es redueix de forma significativa. I això és normal, parlem d’intangibles que són difícils de mesurar. Ara bé, fa un any, dos anys, també ho eren i bé que hi invertíem. Què ha canviat? Hi creiem o no hi creiem en el que ens poden aportar aquests intangibles?

A la societat del coneixement els intangibles són el que donen valor. El raïm permet produir vi, però la diferència entre un bon vi i un altre de mediocre està en el coneixement dels seus elaboradors, coneixement que s’adquireix en el dia a dia i en la teoria que integra l’experiència d’anys i anys de fer vi, altrament dit enologia. Però un bon vi no seria negoci si no el sabéssim vendre, i la venda també és un camp que es fonamenta en el coneixement: la marca, els canals de distribució, el preu, la rendibilitat per ampolla, etc. Tot això, és coneixement aplicat; coneixement que podem adquirir a través de la prova i error, o que podem adquirir a través de la formació. I és així per a tots els negocis i per a totes les empreses, independentment de la seva grandària. La dimensió només diferencia la complexitat del coneixement que es requereix.

Reduir la despesa de formació en època de crisi vol dir que d’una part del coneixement que pensàvem que necessitàvem en podem prescindir. Dit d’una altra manera, abans mal gastàvem i ara fem el que és estrictament necessari. Vull creure que no és així i que tot plegat és conseqüència de l’incorrecte enfocament de la formació que fan algunes empreses; un debat de fa temps, segurament, encara no resolt: la formació, cost o inversió? Si és un cost, té tot el sentit que reduïm la despesa, no n’espero cap retorn, però, aleshores, quin sentit tenia abans gastar diners sense recompensa? La formació no forma part de la massa salarial, la formació no és un instrument de motivació, la formació no ha de cobrir les mancances d’una dèbil direcció de persones. La formació només pot ser inversió que retorna a l’empresa en forma de coneixement aplicat i ens permet ser més eficients i més competitius.

Ah! I si l’oferta formativa no satisfà els meus requisits, intento crear-la, se suposa que he de satisfer una necessitat per la meva empresa, o no?

Josep Albet

UEP, Unió Emnpresarial del Penedès, nº 6, desembre 2008