Benvolgut empresari, segons informacions aparegudes, la més prestigiosa escola de disseny d’USA, l’Art Center College of Design (www.artcenter.edu), ha escollit Barcelona per establir la seva seu europea. Aquesta escola és una institució de llarga tradició que fou creada l’any 1930 – Los Ángeles – per un publicista – Edward A. “Tink” Adams – i que ara compleix el 75 aniversari. Entre els seus socis corporatius, què a la vegada es constitueixen en membres de la xarxa d’assessors, hi ha entre d’altres empreses, les següents: Adobe Systems, Audi, Ford, General Motors, Hewlett Packard, Honda, Nestle, Nokia Design Center, Panasonic, Porsche Cars North America, Procter & Gamble o Toyota. Observaràs fàcilment la seva estreta relació amb el sector de l’automòbil, però també amb l’electrònica i els bens de consum. La seva activitat docent a Barcelona està prevista que comenci el curs 2007-2008 si, com segons sembla, el consell de l’escola del febrer del 2006 li dóna l’aprovació definitiva. 

El que vull destacar d’aquesta propera arribada de l’Art Center és la capacitat d’atracció de Barcelona i Catalunya. Com manifestava a La Vanguardia el seu President, en Richard Koshalek, Barcelona és una ciutat que creu de veritat en el disseny i la creativitat. Deia: “ens agrada l’ADN de Barcelona, fruït d’individus creatius” i apostava perquè la ciutat acabi sent la primera ciutat global de disseny d’Europa a partir d’opinions escoltades en països capdavanters del disseny com Suècia, Dinamarca o Alemanya.

La vocació de Barcelona pel disseny, pot ser la gran majoria la vàrem descobrir al voltant dels Jocs Olímpics del 1992 i amb personatges com el Mariscal. D’aquella època és allò del “estudies o dissenyes?”. En aquest marc de desconeixement general, només trencat pels experts, cal fer esment de dues institucions històriques: el Foment de les Arts Decoratives – FAD – i Barcelona Centre de Disseny -BCD-.

La primera d’elles (www.fadweb.com) té una llarga trajectòria que va començar al Centre Industrial de Catalunya, al carrer Hospital de Barcelona, l’any 1903. És una fundació composta per més de 1500 membres, 270 dels quals són empreses, i que té com a objectiu promoure el disseny, l’arquitectura i la creativitat dins la vida cultural i econòmica del país. Amb motiu del seu centenari, potser recordaràs que va organitzar l’Any del Disseny 2003. L’altra institució, BCD (www.bcd.es), és també una fundació, creada l’any 1973, i la seva missió és promocionar el disseny en l’àmbit empresarial com a factor clau d’innovació i de competitivitat, i com a disciplina que millora la qualitat de vida de les persones. Atenen als seus patrons el BCD té un caràcter més institucional, mentre que el FAD el té més professional.

La importància del disseny a Catalunya també ens ho indica l’existència d’un gran nombre d’escoles, algunes amb gran prestigi i centenàries, que cada any aporten uns 350 nous titulats què s’incorporen al col·lectiu de més de 8.000 professionals que s’hi dediquen. En definitiva, sembla prou clar que el disseny és un sector econòmic amb entitat pròpia al nostre país i la propera arribada de l’Art Center College of Design així ho corrobora.

Benvolgut amic, sent aquesta la realitat, em sorgeix un dubte que vull compartir amb tu: creus que existeix un lligam suficientment estret entre aquest sector i els altres sectors potencialment beneficiaris de les seves aportacions? T’he de dir que la meva percepció és que el nus hauria d’estar més travat, que les relacions haurien de ser més properes i fluides, especialment en el cas de les petites empreses. En aquest sentit, crec que és important diferenciar entre la predisposició al disseny i la inversió en disseny. M’explico; sovint, per no tenir-lo en compte, es fa servir la fàcil motivació dels recursos: “el disseny és car i jo no tinc capacitat financera”. El terme car és relatiu, tot depèn del retorn que em comporti la inversió, i per tant aquesta argumentació porta implícita una autolimitació apriorística que ens coarta les possibilitats. Primer hem d’apostar i després ja buscarem el finançament per la inversió, o decidirem que, efectivament, està fora del nostre abast, però no ho estarà el disseny en sí mateix, sinó aquell projecte concret que ens interessava; i si un no és possible potser ho seran d’altres. En tot cas, estic segur que tant el FAD, com el BCD, com les escoles, com tots aquells d’una o altra forma implicats amb el disseny, estaran encantats d’orientar i donar suport a aquells petits empresaris, i no tant petits, que se’ls hi adrecin interessant-se per aquest creatiu món.

“The future may be unknowable, but it’s not unthinkable”, com diu el President de l’Art Center College Design a la seva web.

Josep Albet

Director d’ALBET CONSELLERS BCN