Ford A (1903)                                                                  Tesla Roadster (2009)

Benvolgut empresari, en una trilogia d’articles (*), que vaig publicar durant el maig i juny de l’any 2002, escrivia que el món estava en una fase de revolució, de canvi radical. Els fets d’aquests set anys que han passat des de llavors em confirmen la lectura que feia. Aleshores es parlava de la nova economia, terme que darrerament ha entrat en desús, i qui la definia molt bé era el professor Manuel Castells en el seu llibre La galaxia internet. Reflexiones sobre internet, empresa y sociedad (2001), quan deia que aquesta “té un fonament cultural: està basada en la cultura de la innovació, la cultura del risc, la cultura de les expectatives i, en darrer terme, en la cultura de l’esperança en el futur. Només si aquesta cultura sobreviu als pessimistes de la vella economia de l’era industrial, podrà tornar a prosperar la nova economia”. En efecte, el món s’ha dividit entre els qui només veuen el present i aquells que tenim esperança en el futur, i el que ha passat és que els primers han xocat de morros contra la realitat: el present és finit, hi ha el que hi ha i no hi ha més. Tan sols pot haver-hi més si es creu en el progrés, si es creu que es pot tenir un vida millor, i això, avui, únicament ho pot proporcionar el coneixement i només s’augmenta el coneixement si es té sentit de futur. Els pessimistes de la vella economia industrial no van voler canviar res i així ens ha anat. Un exemple.

El sector de l’automòbil pateix una crisi estructural; qui ens tenia que dir que Ford o General Motors, paradigmes de la corporació, de la innovació i de la industrialització del planeta estarien com estan! No van saber, o no van voler, llegir la revolució i els qui en el seu dia van disposar del seu “oceà blau” ara estan immersos en un “oceà vermell”. Però com la humanitat és futur, n’hi ha que troben la seva oportunitat, un nou “oceà blau” i creen el nou paradigma.

Aquest és el cas de Tesla Motors, que dissenya i ven high performance, super efficient electric cars amb un estil, acceleració i capacitat per recórrer distancies equivalent al cotxe de gasolina. No tinc espai per explicar-te més, però ves a la seva web www.teslamotors.com i ho veuràs tu mateix. És una empresa que inicien dos emprenedors – Martin Eberhard i Marc Tarpenning (www.teslafounders.com) el 2003 - desprès de treballar la idea des de 1996, els quals actualment estan a la companyia només com accionistes (en el seu dia van aixecar 100 milions de dòlars de diferents inversors) compartint la propietat amb setze socis més entre els individuals – dos d’ells són els fundadors de Google – i institucionals i que segur no trigarà gaire temps a sortir a borsa.                                      

                                                                          Tesla Model S

Això només ho poden fer els nord-americans? El novembre passat escrivia al meu blog l’article Green New Deal: l’oportunitat? En el país que no va firmar Kyoto s’estan posant les piles …

Nota important, preus:
Tesla Roadster, sobre uns 90.000$; Tesla Model S, al voltant de 49.900 $ i a partir del 2011.

Josep Albet

Dossier Econòmic, 11-04-2009

(*)
Sobre l’empresa i l’empresari català (04-05-2002)
Adaptar-se a la revolució. Il·lusió (18-05-2002)
El repte d’innovar. Però, què és innovar? (01-06-2002)