Benvolgut empresari, la tendència natural de l’esser humà, i encara més a l’empresa, és interessar-se pel curt termini, ja que aquesta forma d’actuar ens ajuda a minimitzar l’angoixa, i això tant si van les coses bé com si van malament. En el primer cas perquè volem veure els resultats ja; en el segon perquè volem saber quan s’acabarà el malson. Treballem molt, fins i tot massa, però en el dia a dia, en la setmana a setmana, en el mes a mes, i com a molt, en l’any a any, però ens oblidem de què sense futur no hi ha present: Quin sentit té, si no, tot el que fem? Potser aquest és l’origen del problema, no saber per què fem les coses, quin sentit tenen.
Amb futur, amb sentit del que fem, sabem que hi haurà èxits i fracassos en el transcurs del camí, els quals no seran més que aprenentatge per a reorientar la direcció. Sense futur, el fracàs és un sot, allà ens quedem fins que algú ens tregui o fins que ens morim, i empresarialment, vol dir crisi i acomiadaments. I alguna cosa d’això hi ha també en el moment que ens toca viure.
El futur té unes característiques que el fa molt punyeter: que no és conegut, ni cert ni segur. Ara m’he lluït, oi? Doncs bé, el grau de desconeixement i d’incertesa del futur està en relació directa amb la informació que disposem en el present de com podrà ser aquell futur; el present és el seu embrió. Altrament, si no és segur vol dir que conté risc, en conseqüència, creant el futur ens hem d’esforçar per eliminar-lo de les nostres ambicions i és per això que si ens preocupen per tenir una bona informació sobre el present i l’anem actualitzant, és a dir, si sobre el present en què vivim estem al dia, minimitzem el risc d’equivocar-nos.
Del 17 al 19 de juny, Barcelona serà seu del primer HitBarcelona, del primer “congrés mundial on la innovació condueix al futur” (www.hitbarcelona.com). A la sessió plenària, cinc conferenciants de renom parlaran d’estratègia, de ciència i tecnologia els propers 50 anys, de managament, d’execució i de talent, i són, sens dubte, els cinc temes fonamentals per abordar la innovació de la qual tothom parla. Gran encert de temes i de ponents!
Benvolgut empresari, dedicar temps a pensar, a construir, a elaborar per després aplicar i actuar, sembla que no és una bona inversió. Reflexió igual a paràlisi, és tant exagerat com acció igual a improvisació. Cal l’equilibri en el procés de reflexionar per actuar.
Acabo amb dues frases per pensar, la primera me l’han deixat: “the future may be unknowable, but it’s not unthinkable”; però la segona no: “el present és el futur del passat”.
Josep Albet
Categories