ÀFRICA, NOUS MERCATS?

Publicat per Josep Albet | | Sigues el primer a comentar l'article

Benvolgut empresari, què pensaries si et recomanessin fer negocis als països de l’Àfrica Subsahariana? Probablement diries que ni parlar-ne o això és el que donava a entendre, a La Vanguardia (02-06-2008), en Mario Rotllant, conseller delegat de Cobega, empresa que disposa de la concessió de Coca Cola a dotze països africans; concretament manifestava: “A Europa no és fàcil créixer i és car. I quan alguna cosa creix molt, tots hi van. Però l’Àfrica no desperta gaire interès i ningú vol anar-hi. (…) Allí estan les oportunitats per a les petites i mitjanes companyies …”.

I probablement té raó, perquè alguna cosa s’està movent al voltant del continent. El passat 27 de febrer es va organitzar el Fòrum d’Experts en Mercats de l’Àfrica Subsahariana a iniciativa de la Cambra de Comerç de Barcelona en col•laboració amb el Consell General de Cambres de Catalunya, Foment del Treball Nacional, Casa África i COPCA; el 18 de març es presentava a Barcelona la Casa África, amb seu a Las Palmas de Gran Canaria, en un acte organitzat conjuntament per la Cambra de Comerç de Barcelona, el Cidob i Casa Àsia; el proper 16 i 17 de juny hi ha la I Trobada Internacional d’universitats africanes i catalanes que organitza l’Institut Catalunya Àfrica; i aquesta setmana s’ha presentat el projecte per a la constitució de la Fundació Casa Àfrica de Catalunya.

D’on pot venir aquest interès? D’una banda, la proximitat, encara que sempre ha estat al mateix lloc i no se l’hi ha fet gaire cas; però d’una altra, el canvi de tendència de les economies dels seus països. Hi ha informes diversos d’organismes internacionals(1) que així ho posen de relleu i un article d’en Xavier Sala-i-Martín a La Vanguardia titulat “Soplan vientos de esperanza” – també del 13 de març d’aquest any -, que ho explica força bé. Dels motius que s’argumenten, probablement n’hi ha un de fonamental: l’entrada de la Xina com a comprador de matèries primeres i inversor en empreses locals; i també l’Índia i fins i tot el Japó. És a dir, l’Àfrica comença a ser percebut com a un potencial mercat.

Ara bé, els riscos hi són; uns riscos que hores d’ara ens afecten a tots – preu del petroli, preus dels aliments, risc de recessió, canvi climàtic – però que en un entorn de pobresa, conflictes interètnics i un marc institucional i democràtic feble, encara poden ser més alts. Però l’Àfrica és molt gran, hi ha molts països amb diferències substancials: Benín, Botswana, Cap Verd, Djibouti, Gàmbia, Ghana, Namíbia, etc. són països d’un nivell de seguretat política alt i diferents a Angola, Guinea Equatorial, Nigèria, República Democràtica del Congo, o Zimbabwe, per exemple. Del que es tracte és de no solament mirar a Àsia. Cal també tenir presents mercats que, potser per prejudicis, no estem acostumats a considerar i resulta que comencen a haver-hi prou dades per pensar que alguna cosa pot estar canviant.

Josep Albet