Benvolgut empresari, la crisi – evidentment, un altre cop – no afecta igual a tothom, és evident, i hi ha sectors que l’estan patint més que altres; els mitjans ens ho expliquen cada dia. Però el que fins ara no ens han explicat gaire, sobre tot els mitjans escrits, és la seva pròpia crisi, la qual no és només conseqüència de la conjuntura econòmica, sinó que, segons els expert,s té un rerefons estructural, de model de negoci.
El principal ingrés de la majoria d’empreses de mitjans prové de les inversions publicitàries que realitzen els anunciants i, quan aquests comencen a reduir-les substancialment – això va passar a Catalunya i Espanya al final del 2007, i el principi del 2008, per part de les empreses immobiliàries, especialment -, tots els mitjans, principalment els escrits, grans o petites, veuen com les dificultats s’apropen, i ara ja estan aquí instal·lades – Estudio Infoadex de la inversión publicitaria en España 2009 -. Però, a més a més, això coincideix amb el fet que han d’enfrontar-se amb un canvi d’hàbits socials i l’impacte de les noves tecnologies. Una dada: la inversió publicitària a internet va créixer un 26,5% l’any 2008, i va arribar a la xifra de 610 milions d’euros, el 8,6% del total, el mateix que el tradicional sector de les revistes. Conscients d’aquesta realitat, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’Associació de la Premsa de Madrid, el Col·legi Professional de Periodistes de Galícia, la Federació de Sindicats de Periodistes, CCOO i UGT han demanat al Govern de l’Estat la seva implicació per abordar aquests greus problemes. Tanmateix, aquest entorn dels mitjans no és exclusiu de casa nostra, és global.
I, parlant de globalitat, al principi de febrer, cinc coneguts periodistes britànics de diferents mitjans – Financial Times, BBC, The Guardian, Daily Mail i Sky – van ser cridats a declarar davant del Comitè d’Economia de la Cambra dels Comuns per donar explicacions sobre com havien informat sobre els problemes dels bancs d’aquell país. Això va donar lloc a un debat sobre el paper dels mitjans a l’hora d’informar sobre economia: van investigar prou en l’època de bonança? Per què llavors no informaven sobre el que s’estava fent? Van transmetre una imatge massa optimista a la societat? Hi havia conflicte d’interessos (publicitat) en un marc de dura competència? Han estat ara massa alarmistes i pessimistes? Eren i són massa inexperts els periodistes (joves de cost més baix)?
Un debat d’aquest tipus aquí no sobraria pas, ja que, fins a quin punt els interessos de les empreses de mitjans escrit i l’estat d’ànim dels seus accionistes i directius no influeixen directament o indirecta en els titulars i els articles que els professionals escriuen? Perquè la realitat és la que és, tant sigui bona o com dolenta, però hi ha moltes maneres de redactar-la.
Josep Albet
Categories
17/03/2009 a les 20:32
Doncs estic completament d’acord cal repensar el paper dels periodistes en la info económica i el control de la propietat dels mitjans. Poc experts varen avisar a temps de la crisi que ens estava envoltant amb les meravelles financeres artificials I ELCURT TERMINI,
Aqui vull fer un debat obert i profond del role de les Business Schools; a Esade ara comencem a analitzar el nostre paper fonamental com ensenyants en tots els departaments.
Els alumnes dels programes MBA’s i Executius no volen parar esment en altres materies socials perque no son tan importants., Es un tema de cultura de les escoles que estan abocades a materies financeres i Marketing a curt terminis. Els joves de les carreres volen anar a treballar a Londres en els bancs d’Inversió per fer d’analistes………………….
Aquesta crisi cal aprofitar el vuit que ens deixa per repensar diferents rols socials i les responsabilitats adherides com ensenyants o comunicadors.
ceferí