Benvolgut empresari, estem perplexos!

Vull agrair-li a l’Associació Catalana de Sociologia de l’Institut d’Estudis Catalans la seva contribució. Crec que ha trobat la paraula escaient: perplexitat; és a dir, quan en plena confusió, no es pot sortir del dubte, no se sap què decidir, quin partit prendre, què pensar, etc. I això és científic, ens ho diuen els acadèmics de l’IEC. De moment no he sentit encara altres acadèmics que qüestionin les conclusions i la metodologia, però sí he sentit la veu d’algun polític que diu que, tot i estar, en general, d’acord amb l’aportació, en discrepa en alguns aspectes. La política que dissenteix de la ciència; la percepció i l’opinió – legítims – front el mètode. No es pot qüestionar la ciència? Evidentment, però amb ciència. Si no t’agrada la solució, ignora-la, no en parlis; però no la qüestionis. En tot cas, l’estudi és una nova contribució al diagnòstic. I estem tan ben diagnosticats des de tots els vessants! Tanmateix, ens explica per què coneixent tots els símptomes que patim no actuem: per perplexitat. Els antònims d’aquesta paraula són: decisió, fermesa, resolució.

Però també sabem on volem anar, o si més no, ho intuïm. L’Avui, des del 23 d’abril fins el 2 de juny, va publicar diàriament la resposta, de noms rellevants del món econòmic, social, cultural, científic, associatiu i dels mitjans de comunicació, a la pregunta “Cap on va Catalunya?”. Les cambres de comerç, les patronals, el Cercle d’Economia, els sindicats, associacions diverses, han manifestat també el seu parer sobre com imaginen el futur. És a dir, hi ha prou material per construir un projecte.

El DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) està fet i l’aportació dels sociòlegs el remata; la visió existeix, potser masses hi tot, però es pot arribar a un consens; aleshores fem el pla estratègic i executem-lo. És a dir, apliquem el que ens ensenya la ciència del management per gestionar la nostra societat, i això no és adaptar mètodes d’empresa privada, sinó incorporar el coneixement generat durant els darrers 200 anys.

Estimat amic, potser l’experiència del Govern de South Austràlia ens pugui ser d’utilitat, www.ministers.sa.gov.au. Per començar, el lema: Action now for the future. I sota aquest eslògan han estructurat la seva acció: un pla estratègic. El primer el van fer l’any 2004 i ha estat renovat el 2007. Conté sis objectius estratègics relacionats amb sis camps d’actuació i 98 objectius concrets a assolir (uns setze per cada objectiu estratègic) definits sota criteri SMART (Specific, Measurable; Achievable, Relevant, Time bound). La seva elaboració ha estat participativa, té el suport de diferents agents socials i hi ha compromís d’execució: s’emeten informes periòdics sobre la seva evolució i existeix un comitè d’auditoria, en què hi ha membres de la societat civil, que té com a finalitat, no comentar les estratègies ni fer recomanacions, sinó supervisar com avança l’execució del pla. No puc explicar-te més en aquest espai però la web dóna tota mena de detalls. És només una idea per actuar i sortir de la perplexitat.

Per cert, tot pla necessita un lideratge, però aquest és un altra tema.

Josep Albet

Dossier Econòmic, 13-09-2008