Benvolgut empresari, ara que el nostre present ja és de crisis, podem dir sense cap problema que cal mirar al futur; al futur de veritat, l’imprevisible, no el de passat demà, sinó el dels propers vint anys. Quina societat i quina economia volem tenir d’aquí vint anys? Quin present voldrem tenir llavors?
Vaig molt lluny? No tu creguis pas. On érem ara fa vint anys? A l’any 1988 estàvem en una fase de creixement (PIB: 5,2%) que s’inicià el 1982 – en el 1981 l’economia havia decrescut un 0,2% -; amb una inflació relativament baixa, del 4,8%, si tenim en compte que veníem de la desastrosa xifra del 24,5% del 1977 i de l’encara altíssima 14,5% del 1981; el tipus d’interès interbancari era del 11,08% (març 88); i la taxa d’atur es situava en el 18,31%, baixant des de la xifra màxima del 21,65% del 1986. Quin era el principal objectiu de la política econòmica del 1988? Òbviament, reduir la taxa d’atur. Tinguem present que en aquells anys ens estàvem incorporant al mercat laboral els baby boomers dels anys 60 i l’economia tenia dificultats per absorbir-nos a tots. Una tendència de millora del indicadors econòmics va durar fins el 1993; en aquell any crisi important, i, el primer trimestre del 1994 la taxa d’atur va arribar al 24,55%, la més alta de la història de l’economia espanyola. Tanmateix, el 1995 comença l’època daurada – a l’any 1998 Espanya s’incorpora a la UEM – fins a l’any 2007, en què les coses encara semblen anar bé: l’economia creix un 3,5%; l’IPC és del 4,2%; l’euribor a 1 any és el 4,79%; i la taxa d’atur es situa en el 8,60% al final d’any, havent arribat a la xifra històrica del 7,95%.
Tot aquest garbuix de dades ha estat per concloure que fa vint anys l’objectiu era reduir la taxa d’atur i s’ha aconseguit. Com? Creant llocs de treball de manera que avui la nostra economia utilitza mà d’obra amb intensitat en processos de reduïda capacitat de generació de valor afegit. I és cert que això també ha permès créixer l’economia, però, mentre nosaltres ho fèiem d’aquesta forma, altres ho feien en sectors de molt alt contingut tecnològic a la vegada que decreixien en altres menys innovadors i incrementant la seva productivitat, mentre que nosaltres l’hem anada reduint, a la vegada que el món s’ha globalitzat i la competència és més gran. Fa vint anys es va prioritzar aconseguir un futur sense aturats, i aquest és el nostre present, i tots els governs hi han intervingut independentment del partit polític.
Quina societat i quina economia volem tenir l’any 2028? Quin present voldrem trobar-nos llavors? Una societat ben educada, ben formada, capaç de treballar en sectors d’alt nivell, entre les 10 primeres del Global Competitiveness del WEF (ara som el 29), que hagi sabut aprofitar les necessitats de conservació del planeta, amb immigrants integrats, amb una renda per càpita entre les 15 primeres del món i una taxa d’atur baixa. Però per aconseguir-ho cal canviar la prioritat política, l’objectiu ha de ser la formació i el suport a l’empresa.
Josep Albet
Categories