Benvolgut empresari, el títol d’aquest article reprodueix el del llibre de l’Alfred Chandler (1918-2007) de l’any 1977, la versió en castellà del qual acaba de publicar-la l’editorial Belloch dins la col·lecció Esade Fondo. L’autor, titular de la càtedra de Història Empresarial a la Harvard Business School des del 1971, explica, com als EUA, l’empresa moderna va reemplaçar els mecanismes del mercat en la coordinació de les activitats econòmiques i en l’assignació dels recursos, i com en molts sectors industrials, la mà visible de la gestió empresarial va substituir a allò que l’Adam Smith havia denominat la mà invisible de les forces del mercat.
L’empresa moderna, embrió de la gran corporació d’avui, apareix en el període que va des del 1840 fins abans de la Primer Guerra Mundial, quan agafen forma les companyies de ferrocarril, sorgeixen companyies de vaixells a vapor, sistemes de comunicació urbans, el servei postal, el telègraf i el telèfon, coincidint amb l’inici de la conquesta de l’oest, és a dir, quan “la nova tecnologia i els mercats en expansió van permetre la circulació, sense precedents històrics, d’un elevat volum de mercaderies a una gran velocitat”. A aquesta empresa, en Chandler, l’anomena també empresa gerencial, ja que deixa d’estar gestionada pels propietaris i passa a ser-ho per assalariats experts que donaran lloc a una nova classe professional: la dels directius i comandaments intermedis.
Durant el segle XX, els més alts executius d’aquella nova classe professional s’han convertit en una autèntica classe dominant amb interessos propis: diners (salari), poder i prestigi social. Normalment viuen en conflicte amb els accionistes, però, en la majoria dels casos, els interessos i els conflictes es gestionen civilitzadament. Però hi ha una minoria d’aquests executius que, o bé volen tot el pastís – fins i tot el dels accionistes -, o bé estan disposats a fer el negoci que calgui perquè el pastís sigui més gran, perquè, tot i repartint-lo, ells hi guanyaran més. Aquesta minoria és la que en el 2001 provocà la crisi corporativa representada per Enron, la que avui ha provocat l’escandalosa crisi financera i la que normalment ha protagonitzat els casos de més immoralitat del sistema.
Es podrà intentar regular diferents àmbits del sistema via codis, normes o lleis, però al final tot dependrà de com s’exerceixi el control des del consell d’administració d’aquesta empresa moderna i gerencial que tan bé va descriure en Chandler. La mà visible demana emfatitzar els esforços per millorar el govern corporatiu.
Josep Albet
Dossier Econòmic, 8-11-2008
Altres articles relacionats amb aquest:
Crisi de confiança, 12-04-2008
Tres anys més tard, 8-05-2007
Gobierno de empresa y capitalismo, 18-07-2002
Categories
11/11/2008 a les 8:31
Bon dia Josep. Afegir les meves reflexions. Tota persona necessita el control adequat; quan fallen els reguladors, creient ” en la irracionalitat dels mercats” per fer equilibri estem equivocats.
La meva pregunta per a tothom es, ¿per qué els bancs centrals d’arreu, Tokio, London, Franfurt, Washington varen creure que tot funcionava de forma adequada?
Greenspan no va controlar els bancs d’inversió com a President de la reserva federal. Es a dir va cobrar per una feina que no ha fet. El seu marketing personal va esser fantàstic. La majoria dels ciutadans varen creure com a ” massa de borregos” que tot estava funcionant bé. Pocs varen demanar nous escenaris possibles de crisi pel futur que haurien de fer.
¿A on estava el coneixement dels estrategas? ¿Qui sòn els responsables de tota aquesta caótica situació? La massa continúa callada. El consum ens aborrega de forma sútil. Ara pagarem com sempre hem fet sense saber que faràn dels nostres diners perque no podem considerar que el Sistema s’en pogui anar a terra.
Et desitjo un bon dia!!!!!!!!!!!
11/11/2008 a les 21:45
Benvolgut Josep,
La realitat supera la ficció.
Evidentment que si s’ha arribat fins on encara no sabem, és per la falta de control del joc net.
Segurament pagarem els plat trencats els de sempre, i la resta a fer-se la foto.
Salutacions i bona nit.
18/11/2008 a les 23:59
Tots necessitem de la norma, del marc legal sinó tendim a menjar-nos més part de la que ens toca (inclòs de la que ens convé). Sempre és bo que algú ens recordi que allò no està ben fet o no del tot ben fet. Llavors rectifiquem, per convicció o per compulsió, i la coses segueixen “el seu ordre natural”.
La norma ha d’existir, però els auditors també i les multes també i la justícia ràpida també. Si un falla el forat l’aprofita… el aprofitat. A més han de ser independents. Uf, qué difícil tot plegat!!!
Per què no es va veure? Hi tant que es va veure. Però ja va bé. Tothom vol sol.lucions màgiques (un broker que ens fa guanar millons d’euros a la borsa (a betandwin potser també els hagués guanyat);
un mercat hipotecari on els impagats dels nostres clientes són esborrats per intermediaris financers mentre els financers miren a una altra costat. Per què? Per què tothom ho fa i cal assolir l’objectiu anual per cobrar el variable). L’altre via és feixuga, incerta i potser amb resultats escassos i a mig termini. I clar, res de tot això ja no es porta. Bé, ara ja veureu com una mica es tornarà a portar.
A10.