Benvolgut empresari, et proposo un exercici de canvi de enfocament. La nostra visió habitual de la terra ve prefixada pel meridià de Greenwich o meridià 0º, però tot i ser la referència homologada, hi ha gent al planeta que en té una altra de visió, la que es correspon amb els 180º. Parem-nos en aquest format del mapa, què passa si mirem el món des del meridià 180º? El primer que ens sobte és que veiem molta aigua, l’oceà Pacífic, i que els territoris de referència ja no són Europa i Àfrica sinó Nova Zelanda i Austràlia, els països més joves de la terra. Què més observem? Que a l’est del meridià hi ha el continent americà amb Canadà, EUA, Mèxic, Amèrica Central, Colòmbia, Equador, Perú i Xile; que a l’oest hi ha una mica d’Europa amb Rússia i la principal costa d’Àsia amb Japó, les dues Corees, Xina, Laos, Vietnam, Cambodja, Tailàndia, Brunei, Indonèsia, Filipines, Macao, Singapur i Taiwan; i que molt a prop del meridià de referència hi ha Oceania (Austràlia, Nova Zelanda i una vintena de petits països més). És a dir, si habitualment miréssim el globus terraqui des d’aquesta perspectiva el concepte del món seria un altre i els que estarien allà perduts ja no serien els nova zelandesos - que sovint són oblidats en molts mapes mundi que només arriben fins Austràlia – sinó la península Ibèrica i la part més occidental de l’Àfrica.
Mirar la Terra des d’un angle diferent i analitzar-ho una mica, també et permet adonar-te de realitats no massa sovint tingudes en compte. Així doncs, et fixes que a l’est del meridià hi viuen més de 600 milions de persones i a l’oest més de 2.100 milions, i que per tant, en tota aquella gran àrea hi ha més de 2.700 milions d’habitants, al voltant del 41% de la població mundial. En termes del PIB nominal (font: FMI) aquesta zona en representa el 56%, amb només tres països (EUA, Japó i Xina) que ja en fan el 41%. Per tenir referències, la UE és el 30% i EUA – inclosos en el grup – el 27,5%. Tornant al meridià de Greenwich, ambdós – UE i els EUA – ferien el 57,5% del PIB nominal mundial per l’11,4% de la població.
Aquesta visió diferent ens facilita arribar a una conclusió ja coneguda: és a una part molt reduïda del món on es concentra la riquesa; i per altra banda recuperar una conclusió dita només per uns quans: el futur del creixement econòmic del planeta està en la referència del meridià 180º.
Si això és així, com a europeus i com a humans tenim una amenaça. En el primer cas perquè allà es concentren tres potencies econòmiques amb un mercat molt gran, i en el segon perquè si el creixement econòmic segueix les pautes conegudes fins ara serà insostenible. Tanmateix, com quasi sempre, les amenaces poden transformar-se en oportunitats, i la UE ha de ser capaç – a partir de la seva base tecnològica i del seu coneixement – d’estar present en aquella zona i participar del creixement sostenible.
A un altre nivell, el meridià 180º ens aporta nous elements de reflexió, com per exemple que hi ha Estats al món habitats per 4,2 milions de persones que viuen en un territori de 268.680 Km2 – equivalent a la Gran Bretanya (59,1 milions) o al Japó (128,3 milions) -, envoltats d’aigua, allunyats dels continents i amb una renda per càpita (font: FMI) de 25.531 US$ – la mateixa font atribueix a Espanya 27.522 US$ i a la UE 28.213 US$ – i una esperança de vida per als homes de 77,5 anys i per les dones de 81,7; és a dir, que perduts en el món viuen i no pas malament. I aleshores et preguntes: per què no un país de 7 milions d’habitants que viuen en un territori de 32.106 Km2, amb costa, enganxat al continent i amb una renda per càpita de 27.942 euros i una esperança de vida per al homes de 77,2 anys i per les dones de 83,9, no pot tenir un Estat propi i ser sobirà?
Si el cap de l’Estat de Nova Zelanda és la Reina d’Anglaterra, el cap d’Estat de Catalunya pot ser el Rei d’Espanya, mentre puguem decidir, cap problema. Estimat empresari, només són reflexions a compartir, res més.
Josep Albet
Categories