Benvolgut empresari, des de fa ja un quant temps, els mitjans utilitzen les possibilitats que ofereix Internet perquè els ciutadans puguin fer consultes sobre diferents temes. Un dels que avui són sobre la taula és si Josep Guardiola, l’actual entrenador del Barça B, ha de ser l’entrenador del primer equip o no. Et reconec que no estic gaire ficat en el tema, però va ser un amic qui em va explicar que en el programa de Josep Cuní s’havia fet una enquesta d’aquest tipus i que el resultat majoritari havia estat en contra. Em va sorprendre una mica i vaig decidir-me a fer un estudi de camp (dimarts al vespre): La Vanguardia, 1.401 votants, 71% no; El Periódico, 2.666 votants, 75% no; Sport, 7.979 votants, 62% no; El Mundo Deportivo, en aquest cas dóna a escollir entre diferents entrenadors: amb 66.783 votants, Guardiola obté un 5% dels vots. Motius exposats -es pot deixar també escrita l’opinió-: falta d’experiència i antipatia, o bé respecte a ell o bé respecte a qui el nomena.

Des del punt de vista futbolístic, el tema m’és indiferent -sense preocupar-se gaire del Barça es viu força tranquil-, però des d’un punt de vista social i professional, no. Josep Guardiola té un currículum professional -i la seva professió és el futbol- espectacular. Si algú ha de saber del negoci -i el negoci aquí és el vestidor, la directiva, els mitjans, el joc pròpiament, etc.- és ell. Fa una temporada que és entrenador en el mateix club que li vol donar la nova responsabilitat, és a dir, veuen com treballa, com ho fa, independentment del resultat, que en aquest cas està essent bo. La directiva i el seu president són qüestionats pels socis, quin interès tenen ells a contractar algú que no sigui el millor per al lloc de treball? El candidat està començant la seva carrera com a entrenador, quin interès pot tenir a contreure un risc tan elevat amb vista al seu futur? En síntesi, som davant d’una presa de decisió en la qual no hi ha cap dada objectiva que no afavoreixi el nomenament.

Ara bé, els que hi opinen en contra, com deia, donen com a argument la falta d’experiència entrenant equips de primera divisió. Això, estimat col·lega, reflecteix por, poca ambició i conservadorisme, i, en definitiva, manca de confiança, perquè de currículum en té, i de sobres. O alternativament també opinen que no els cau bé o no els cau bé Laporta i, per tant, qualsevol decisió seva no pot ser bona, cosa que reflecteix una reacció emocional i sense lògica. I amb tot això, exigents, perquè no es tolera la manca de resultats immediats. Benvolgut empresari, això em recorda massa el tarannà de la societat catalana d’avui, que no s’atreveix i/o que només funciona a força d’emocions. Respecte al Barça, la directiva sabrà què ha de fer; respecte a nosaltres com a societat, hem de fer l’esforç d’atrevir-nos i canviar el nostre enfocament del món.

Josep Albet

Dossier Econòmic, 10-05-2008