Benvolgut empresari, aquest és el cinquè cop en quasi cinc anys que escric sobre ell i ho faig, tossudament, perquè crec que no s’han d’oblidar les persones que han estat un referent social, i els referents ajuden a configurar identitats. És una carta per recordar la figura de Pere Durant Farell, aquell a qui algú va dedicar el qualificatiu meravellós de «visionari pragmàtic». La fantàstica mescla del somni amb la realitat. Pere Duran era un home conscient de l’època en què vivia i conscient dels temps que havien de venir. Manifestava com pocs que estàvem, i continuem, immersos en temps de grans canvis i els argumentava. Mai no parlava del canvi pel canvi; ell era un gran coneixedor dels seus fonaments socials, tecnològics, econòmics i morals. En els seus pensaments hi havia les essències per abordar-lo. Recordem-ne alguns.
El primer, l’optimisme i la creença en l’home: «(Quan) veus la immensa riquesa i les immenses possibilitats de l’home d’avui, per força ets optimista, perquè la humanitat no té tres solucions, en té dues: o pren consciència d’això i fa autèntiques meravelles en el futur, o bé es destrueix. Com que, si ens destruïm, tot s’ha acabat, no hi ha alternativa, la humanitat està obligada a ser meravellosament solidària, i això passa pels homes» (1985).
El segon, crear per construir un futur: «Hi ha una gran quantitat d’energia humana, de capacitat de decisió, que potser s’orienta només a mantenir les coses com són [...]. I aleshores, quina és la manera corrent d’actuar? És, podríem dir-ho, la manera estrictament administrativa. [...] Hi ha una altra manera de decidir que jo en dic creadora. En la decisió creadora hi intervenen, a més de les dades i el raonament, dos factors més: la intuïció i la fe. Però quanta gent vol sentir parlar d’intuïció i de fe? Penso que fer intervenir aquests factors en les grans decisions és important amb vista a orientar el futur» (1983).
El tercer, l’empresa com a institució que ha de contribuir a fer una societat millor: «Tal com coneixem el nostre món en aquest darrer quinquenni del segle xx, tant les idees com les estructures convencionals estan immerses en una profunda crisi. Només l’empresa pot avançar per erigir-se en l’element bàsic per assumir el gran repte de construir una societat humana sostenible. [...] Per això, l’impuls permanent dels valors morals, culturals, ètics i estètics, que, tant en l’àmbit personal com social han d’impregnar les empreses, només pot ser portat a terme per persones dotades d’especial sensibilitat per assumir un lideratge legitimador del canvi de cultura» (1997).
Per acabar, la meva frase predilecta: «Al món li falta filosofia, li falta poesia i li falta utopia, una utopia feta per homes responsables» (1985).
Amic empresari, reflexions com aquestes i homes com Pere Duran no podem oblidar-les ni oblidar-lo.
Josep Albet
Categories