Benvolgut empresari, en un article recent (La Vanguardia, 31 de gener) el professor Trigo, també director executiu de Foment del Treball Nacional, exposava la seva preocupació pel fet que a Espanya es pretengui regular la responsabilitat social de l’empresa (RSE) i que en conseqüència, apareguin una sèrie de normes d’obligat compliment. Donava dos arguments per justificar la seva preocupació: a) no li podem demanar a l’empresa que es dediqui a eliminar problemes que té la societat si aquest no és el seu objecte social; i b) es demana regular la RSE quan el que recomana la Comissió Europea com a voluntari, aquí ja és obligatori. Però el problema de fons, com diu l’autor literalment, està en el qüestionament de la legitimitat de la pròpia activitat empresarial a la qual es jutge per accions que estan fora del seu àmbit.

Crec que en Trigo té raó. Observo d’un temps cap aquí, que hi ha qui fa servir la RSE com argument ideològic per qüestionar el sistema capitalista i l’utilitza com a substitut del marxisme del segle XX, reemplaçant la necessitat d’abolir l’acumulació de capital i l’explotació de l’home per l’home a través de la dictadura del proletariat, per la idea més sofisticada d’obligar a l’empresa, des dels poders públics, a fer-se càrrec de la problemàtica social que l’envolta. En definitiva, si no vàrem acabar amb l’empresa des de la revolució ho farem des de la imposició d’obligacions.

Els que així pensen i actuen desconeixen la naturalesa del capitalisme, de les empreses, dels empresaris i de la història. El comerç, fonament de l’activitat econòmica, ha estat sempre present; hi ha referències de l’any 3.000 abans de Crist a Mesopotàmia, i l’empresa moderna d’avui, hereva de la que apareix en el segle XIX, forma part d’aquesta evolució. Evolució que continua i de la que en forma part el propi debat sobre la seva responsabilitat social.

Però també és cert que la divulgació dels conceptes, amb tot el que té de bo per la influència sobre els valors i els models mentals, a vegades, els hi fa perdre les seves pròpies essències i els banalitza. I és probable que alguna cosa d’això estigui passant, i si així fos, el que cal és reforçar-los tornant a les fonts. Potser en el cas de la RSE no cal recordar les aportacions dels anys seixanta i setanta del segle passat i n’hi ha prou en recuperar la definició que la UE ve fer l’any 2001 en el Llibre Verd de la Comissió Europea per a fomentar un marc europeu per la responsabilitat social de les empreses on deia que la RSE és un concepte d’acord amb el qual les empreses decideixen, voluntàriament, contribuir a l’assoliment d’una societat millor i un medi ambient més net. Lògicament, aquesta definició planteja, aleshores, quin contingut ha de tenir aquesta societat millor i quins són, almenys, els mínims d’un medi ambient més net, però d’això no en fa a l’empresa responsable. En tot cas, i crec que aquesta és una aportació important, el que fa és situar a l’empresa a la mateixa alçada que l’individuo en termes ètics i morals.

Sent d’aquesta manera, i referint-me un altre cop a aquelles que qüestionen la raó de ser de l’empresa, quan hom reclama la regulació de la RSE, exigint que l’empresa sigui obligada a contribuir a l’assoliment d’una societat millor, haurà, també, d’exigir de tots els ciutadans la obligatorietat d’aquesta contribució i sancionar-los si no compleixen.

Benvolgut empresari, aquesta és una lògica totalitària absurda: obligar a contribuir a fer una societat millor! Qui defineix aquesta societat? Tots ens esforcem cada dia perquè sigui millor i l’evolució fa que la d’avui ho sigui més que la de l’any 1905; llavors qualsevol podia contaminar i no passava res, avui no és pot; i no és que no pugin les empreses, no pot ningú. Els valors de la societat canvien i per tant canvien els valors de les empreses, i el que no li podem demanar a les empreses és allò que no li demanem als nostres conciutadans i per tant, quan fem referència a la responsabilitat social fem referència a anar més enllà de l’obligació legal perquè creiem que ho hem de fer. A fi de comptes el desenvolupament de la RSE està estretament relacionat amb el desenvolupament de la maduresa de les persones en el si de les organitzacions.

En definitiva i posant-ho pràctic, una empresa de subministrament de llum, aigua o gas podrà demostrar el seu compromís amb la responsabilitat social, per exemple, no cobrant les factures als afectats del barri del Carmel; o una entitat financera, ajornant el pagament dels rebuts de les hipoteques i comprenent i ajudant a qui ho ha perdut tot. És la seva obligació? No. Ho ha de ser? Crec que no, però així contribueixen a fer una societat millor.

Si us plau, no prenguem els conceptes en va.

Josep Albet

Professor d’ESADE

Director d’ALBET CONSELLERS BCN

jalbet@albetconsellersbcn.org