Benvolgut empresari, les darreres setmanes estem assistint a una allau de notícies sobre el canvi climàtic, i no solament això, ho estem comprovant a la nostra mateixa pell, com, per exemple, la calorosa celebració de Tots Sants que hem tingut aquest any – i no m’estic referint a la política -. Primer va ser l’informe Stern (Stern Review: The Economics of Climate Change), desprès el documental d’Al Gore, Una verdad incómoda, i finalment la XII Conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic de Nairobi que s’està celebrant fins el proper 17 de novembre. No em vull estendre gaire sobre les implicacions d’aquest fenomen ja que les referències que acabo d’esmentar ho fan profusament: onades de calor, fi dels boscos humits, desgel del pol nord, nivell del mar, menys aigua, biodiversitat amenaçada, etc.

Malgrat la controvèrsia científica sobre la realitat del canvi climàtic, cada cop sembla més evident la seva existència, encara que només sigui perquè políticament se li dóna més transcendència i es fa des de dins del propi sistema, ja que no crec que a Nicholas Stern o a Al Gore – a propòsit, gran impulsor d’internet a la seva època de vicepresident del EUA – ningú els qualifiqui d’alternatius o antisistema. Vista la certesa i vista la sensibilitat, n’hi ha per preocupar-se de debò. Ara bé, en lloc de queixar-nos i manifestar la nostra disconformitat amb la naturalesa de l’ésser humà, més ens val que contemplen aquesta desgràcia com a una font d’oportunitats. Algú podrà dir: “maleïda font d’oportunitats”; i probablement tingui raó, però allò que nosaltres i els nostres avantpassats no vàrem saber preveure, ens toca fer-ho ara per les generacions futures.En un informe de l’OCDE de l’any 1999 titulat The Future of the Global Economy: Towards a Long Boom? es posava de manifest que l’economia mundial podia continuar creixent per la confluència històrica de factors tecnològics, socials i pròpiament econòmics, la correcta o incorrecta gestió dels quals podria determinar l’expansió, però també la recessió. A saber: a) el desenvolupament d’una societat i una economia globals basades en el coneixement; b) el sorgiment d’una economia global basada en el comerç internacional i els fluxos d’inversions i de tecnologia; i c) la recerca d’un medi ambient global sostenible. És a dir, el repte de tenir un món en el que la humanitat pugui continuar vivint planteja l’oportunitat de crear formes alternatives de satisfer les necessitats que ens hem creat, i que aquestes formes alternatives no passin per tornar al segle XIX, perquè, al cap i a la fi, vivim substancialment millor del que vivia aquella gent.

La culpa de tot plegat és del sistema capitalista – diran alguns -, però, malgrat això, els seus mateixos agents han estat pioners a prendre mesures per contribuir a un medi ambient sostenible, sobre tot aquells que incorporen més risc, com ara les empreses químiques (Bayer, Dow Chemical, Du Pont, …) o les empreses petrolieres (BP, Shell, …), i no només ho han fet per tal de reduir riscos – malgrat el risc zero és impossible -, sinó que estant introduint nous productes de tipus ecològic. Anant un pas més enllà en aquesta línia, General Electric (GE) – que com saps, és una de les principals empreses del món i com a tal marca tendències – ha posat en marxa el concepte ECOMAGINATION: “Els reptes mediambientals d’avui presenten una oportunitat per GE de fer allò que GE fa millor – imaginar i construir solucions innovadores per als nostres clientes i la societat en el seu conjunt.” Ecomagination és el compromís que GE concreta en: 1) doblar la inversió en R+D; 2) introduir més productes ecomagination; 3) reduir les emissions de gasos que provoquen efecte hivernacle i millorar-ne l’eficiència; i 4) mantenir el públic informat.

Amb aquest nou concepte, GE és coherent amb les paraules del seu fundador, en Thomas Edison, i amb la raó de ser de les empreses: “Mai vaig perfeccionar un invent sense pensar en el servei que podia fer als altres … Investigo les necessitats del món, llavors segueixo inventant”. Aquest és el repte de la humanitat i el repte de les empreses.

Estimat amic empresari, Roma es va fundar el segle VII abans de Crist i l’imperi es dóna per finalitzat el segle V de la nostra era. Si Déu o les circumstàncies volen – cadascú que triï -, en una perspectiva d’onze segles, el canvi climàtic només serà un accident dels segles XX i XXI en un món de desenvolupament que ara té poc més de 200 anys. Aquest és el repte i els éssers humans serem capaços d’abordar-lo amb la imaginació – i la ciència – que ens permetrà innovar.

Josep Albet
Dossier Econòmic 11-11-2006