Benvolgut empresari, ja t’ho deia setmanes enrera, quan estaven sobre la taula de negociació de l’Estatut les competències en matèria de gestió dels aeroports, que el transport aeri ha esdevingut una activitat clau per la competitivitat global. Tant important és, que les companyies aèries poden influir sobre els governs per treure avantatges que potser competint en el mercat no poden aconseguir, i probablement això és el que està fent Iberia en aquests moments. Mentre t’estic escrivint, Iberia encara no ha concretat res: primer ha llençat un missatge general i força tremend, desprès ha dit que vol augmentar fins un cinquanta per cent la seva presència a El Prat. En què quedem? A què venen aquests discursos contradictoris? Què es pretén generant confusió?

M’he pres la molèstia de consultar les destinacions dels vols d’Iberia des de BCN. Si no m’he equivocat comptant, en té 72 incloent aquelles en les que t’obliguen a fer trànsit a Barajas.  Segons les primeres comunicacions, la companyia voldria deixar de volar a una trentena d’aquestes destinacions, però, quines? Quants passatgers representen? Quin grau d’ocupació té cada vol? Quina és la pèrdua que generen cadascuna? Aquesta informació, avui per avui, no és pública.

Fent servir la llei de l’economista francès del segle XIX Jean Baptiste Say, segons la qual a llarg termini l’oferta crea la seva pròpia demanda, i veient l’evolució de l’aeroport d’El Prat des del 1992 (de 10 milions de passatgers a 27 milions l’any 2005) podem afirmar que la projecció de BCN al món ha creat ja la seva pròpia demanda. En aquest sentit, els plans d’Iberia, siguin quins siguin, no ens haurien de preocupar gaire ja que de ben segur que altres companyies estaran disposades a fer-se amb els seus slots. Com ha declarat en Josep Miquel Abad, president del consell d’administració de Vueling, “un vol pot no ser rendible per Iberia i ser-ho per la nostra companyia”. Si això és així, si BCN té capacitat per generar demanda, el problema no són ni seran les companyies aèries, el problema és AENA i la gestió de l’aeroport.

El “Plan Barcelona” és el pla de futur que l’ens gestor dels aeroports espanyols està desenvolupant per l’aeroport d’El Prat i es fonamenta en una visió com la següent: “El aeropuerto de Barcelona trata de afianzarse como un aeropuerto de referencia del espacio mediterráneo y del sur de Europa a través de la consolidación de un hub, con capacidad para alojar las mayores alianzas de las compañías aéreas. (…) El objetivo es que, a medio plazo, un 30 por ciento del tráfico total del aeropuerto sea tráfico de conexión. Configurar el aeropuerto de Barcelona como una plataforma de conexiones es clave para que Barcelona pueda disponer de una buena red de servicios intercontinentales, fundamental para conectarla con las principales capitales económicas del mundo y para que se desarrolle el tráfico de carga aérea.” (www.aena.es). Si això és així de veritat, no deix de ser sorprenen la decisió d’Iberia. Com s’entén que disposant del 35% de la quota de passatgers de l’aeroport d’El Prat i tenint una clara posició dominant respecte a la resta de les companyies, en un moment de transformació de l’aeroport, decideixi suprimir destinacions?

Estimat empresari, aquí hi ha alguna cosa que falla – diguem mal pensat, si vols – i és aquest “Plan Barcelona”. A la web d’AENA hi ha un quadre molt significatiu que t’adjunto. Si l’observes detalladament, a l’encapçalament diu “Año 2000″ i respecte a les previsions – espectaculars en xifres – diu només “Futuro”, no concreta. Depèn d’on, les previsions de 40 milions de passatgers les fan per el 2015, depèn d’on “para antes del 2020″. Atenent a les històriques estretes relacions entre l’empresa aèria i el gestor dels aeroports tot fa pensar que a alguns exfuncionaris i funcionaris en actiu el pla no els fa gaire gràcia.

Tal com s’està enfocant el paper de BCN dins el transport aeri global crec que és urgent que des de Catalunya i especialment des del seu govern – a bona hora ho dic – s’elabori un propi “pla BCN” i es defineixi quines destinacions internacionals són claus pel futur – clar que potser abans s’hauria de saber qui paper econòmic es vol jugar. En aquest tema no es tracta de nacionalismes, d’identitats, de rivalitats polítiques, no! Es tracta de legitima competència entre territoris en un món global i si volem competir hem de tenir capacitat de direcció i de gestió. Tornem a ser on érem: l’aeroport d’El Prat. 

Josep Albet

Director d’ALBET CONSELLERS BCN