Benvolgut empresari, m’ha cridat l’atenció que aquest any 2008 és ple de cinquantes aniversaris relacionats amb l’economia i l’empresa: la revista Actualidad Económica, el Cercle d’Economia, ESADE o IESE. Què passava fa cinquanta anys?

En feia dinou que la Guerra Civil s’havia acabat i que el dictador Franco havia començat el seu llarg i penós règim, que ja llavors tenia el reconeixement internacional –el 1955 s’havia incorporat a l’ONU i, el 1959, el dictador rebria la visita del president dels EUA, Eisenhower– i es produeix la incorporació a l’FMI. Coses de la guerra freda. 1958 va ser també l’any de l’aprovació de la Ley de Principios del Movimiento; és l’any següent a un canvi de ministres, quan s’incorporen els anomenats tecnòcrates vinculats a l’Opus Dei; i és l’any previ a l’aprovació del Plan de Estabilización. En definitiva, és una època en què el règim es consolida a la vegada que uns quants s’adonen de la impossibilitat d’un model de desenvolupament basat en la introspecció. Són aquests els que aconsegueixen provocar un gir espectacular a una Espanya pobra, endarrerida i rural que mira tímidament cap a fora, i ho fan malgrat el mateix Franco, ignorant com era d’aquests temes i nacionalcatòlic i autàrquic. L’any 1958 forma part d’aquell moment en què aquells quants aposten pel creixement i el desenvolupament tenint Europa com a referència, i, en aquest procés, personatges importants de Catalunya hi van tenir un paper clau: naixien aquí el Cercle, ESADE i IESE.

Cinquanta anys més tard Espanya és la novena economia del món per PIB, la trentena per població i la 27a en renda per càpita (9-30-27); ha estat un gran salt que li ha permès ser membre del nucli de la UE i formar part des del començament de la zona euro. Però les vuit economies que té al davant, excepte Xina, segueixen un patró diferent: Canadà 8-37-8; Itàlia 7-23-25; França 6-21-15; UK 5-22-13; Xina 4-1-93; Alemanya 3-14-19; Japó 2-10-22; i EUA, 1-3-2. Aquestes mateixes economies, en termes de competitivitat, segons The World Economic Forum’s Global Competitiveness Index 2007-2008, ocupen les posicions 13, 46, 18, 9, 34, 5, 8 i 1 mentre, que Espanya ocupa la 29; o, segons l’estudi del Banc Mundial titulat Doing Business 2008, són els 7, 53, 31, 6, 83, 20, 12 i 3, mentre que Espanya és el 38. Igual que fa cinquanta anys, hi ha un repte que no es pot defugir en el marc d’una economia global: millorar substancialment la competitivitat.

Només cal agafar els estudis i veure quins indicadors són els que han de progressar i voler actuar. Ara bé, estimat col·lega, has sentit alguna proposta concreta respecte del tema durant la campanya electoral? Algú ha manifestat quina posició ambiciona ocupar d’aquí a quatre anys en algun d’aquests estudis? Si sense llibertat es va poder, que no podem en llibertat?

Josep Albet

Dossier Econòmic, 8-03-2008