Benvolgut empresari, durant aquestes setmanes estic impartint corporate governance al programa MBA d’ESADE. Vaig començar en aquesta matèria, què és optativa, en el curs 2001-2002, sent aquest, doncs, el tercer i cada cop està tenint més demanda. Dels cinc estudiants amb els que vaig començar, aquest darrer curs són ja catorze. En tres anys hem triplicat la participació i la diversitat és la característica fonamental del grup: 6 d’EUA, 4 de Catalunya, 1 de Brasil, 1 d’Escòcia, 1 de França i 1 de Suïssa. Amb tots els canvis que s’han produït en aquest camp, cada any he anat ajustant els continguts i la metodologia pedagògica, i enguany he tingut l’oportunitat de comptar amb la participació d’un conseller experimentat, alt executiu d’una gran empresa i amb una rellevant carrera professional internacional. La seva intervenció estava pensada per transmetre la seva vivència personal, com així va ser, resultant una sessió molt interessant que va agradar força als estudiants.
Però vull aprofitar aquesta circumstància per fer una reflexió sobre el debat entre la teoria i la pràctica, que sovint es produeix tant en el món acadèmic com en l’empresarial. El conseller convidat va fer èmfasi en què ell ens volia transmetre allò que ell creia a partir de la seva experiència, i que per tant, era la seva realitat. No ens volia explicar cap teoria. El plantejament va ser perfecte, doncs per això el vam convidar a venir. Tanmateix, el curiós del cas és que la seva intervenció, feta des de la pràctica, va coincidir plenament amb el que aporta el coneixement sobre el corporate governance. Aleshores, si el discurs teòric que un professor fa – independentment de l’experiència viscuda – coincideix amb el discurs pràctic d’un professional, perquè en certs entorns acadèmics, i en la majoria dels entorns empresarials, la conceptualització té tant mala premsa?
Va ser el psicòleg americà, d’origen alemany, Kurt Lewin qui va dir ‘There is nothing so practical as a good theory” (No hi ha res tan pràctic com una bona teoria). Venint d’un investigador, els quals normalment volen fer teoria, no està gens malament. Ara bé, intentem veure quin és el sentit real d’aquesta manifestació.
A la recerca, sovint, se l’ubica lluny de la realitat, quan el cert és que hi està ben a prop. L’ambició de les ciències, siguin naturals o siguin socials, és entendre la realitat, poder explicar-la, i no hi ha res més pràctic que la realitat. Tanmateix, de realitats n’hi ha moltes i és cert, que a vegades, la teorització, la modelització d’aquestes realitats fa que algunes d’elles quedin una mica, o bastant, allunyades de la realitat inicial i que aquells que la viuen no se sentin implicats per la teoria corresponent, però això no invalida l’aportació teòrica ni l’aprenentatge que se’n pot derivar. En tot cas, del que es podria dubtar és de la validesa de la recerca feta, tanmateix, si hi ha algú exigent, aquests són els membres de les comunitats científiques. Per altra banda, la ciència no és inalterable, evoluciona, d’acord amb com evoluciona la realitat i l’acumulació de coneixement, fent canviar certs referents que potser semblaven intocables.
Tanmateix, no totes les àrees del coneixement són socialment percebudes igual. Així, aquelles que estan lligades a les ciències naturals (física, química, medicina, biologia, farmàcia, enginyeria, …) ostenten un major respecte que les vinculades a les ciències socials (economia, sociologia, psicologia, dret, …) on les creences, els valors, els estils de vida, la història, etc., influeixen en la seva major o menor acceptació. Quan ens referim al món de l’empresa, hi haurà qui, fins i tot, qüestionarà si aquest és un camp científic – des d’aquí ja li responc que sí, encara que sigui recent en relació a d’altres camps – i és aquest tipus de percepció el que dóna lloc a què el discurs des de la pràctica del professional reconegut tingui més acceptació que el discurs teòric del professor, encara que el seu contingut es fonamenti en la pràctica que ell mateix o d’altres han investigat i explicat.
Benvolgut empresari, probablement tu i d’altres col•legues teus estigueu farts de professionals sense gaire escrúpols que us han intentat “vendre la moto”. Són gent que prenen el nom de la ciència i del coneixement en va i vulgaritzen aportacions serioses fetes per altres. Però no ens confonem, el problema no rau en el coneixement, sinó en qui el transmet. La ciència i el coneixement és el que fa avançar el món, i és el que farà avançar a les nostres empreses.
Josep Albet
Professor d’ESADE
Director d’ALBET CONSELLERS BCN
jalbet@albetconsellersbcn.org