Comentaris a: CRISIS? WHAT CRISIS? http://josepalbet.com/08/02/2008/crisis-what-crisis/ STRATEGIC MANAGEMENT Mon, 03 Oct 2011 11:32:48 +0000 http://wordpress.org/?v=2.9.2 hourly 1 Per: Josep Albet http://josepalbet.com/08/02/2008/crisis-what-crisis/comment-page-1/#comment-281 Josep Albet Mon, 13 Sep 2010 15:30:02 +0000 http://josepalbet.com/?p=46#comment-281 Quan el 16 de febrer de 2009, en ple sentiment de crisi, vaig escriure aquell comentari, encara m’aferrava al concepte de les expectatives i estats d’ànim, els quals continuo pensant que tenen molt a veure en el funcionament de l’economia. Però la realitat és molt dura i finalment m’ha fet aterrar. Ho explico en els dos articles del setembre de 2010 ÉS LA COMPETITIVITAT, ...! i la seva continuació. Allò que jo pensava conjuntural i que amb l’acció de govern es podia solucionar, més aviat o més tard, és estructural i sent així, costarà. Passat més de dos anys i mig des de que vaig escriure aquest article us demano disculpes pel títol CRISI? WHAT CRISIS? El contingut mostra una certa superficialitat en el tractament de les dades i el títol, a dia d’avui, una certa frivolitat. Espero haver-ne après! Quan el 16 de febrer de 2009, en ple sentiment de crisi, vaig escriure aquell comentari, encara m’aferrava al concepte de les expectatives i estats d’ànim, els quals continuo pensant que tenen molt a veure en el funcionament de l’economia. Però la realitat és molt dura i finalment m’ha fet aterrar. Ho explico en els dos articles del setembre de 2010 ÉS LA COMPETITIVITAT, …! i la seva continuació.

Allò que jo pensava conjuntural i que amb l’acció de govern es podia solucionar, més aviat o més tard, és estructural i sent així, costarà.

Passat més de dos anys i mig des de que vaig escriure aquest article us demano disculpes pel títol CRISI? WHAT CRISIS? El contingut mostra una certa superficialitat en el tractament de les dades i el títol, a dia d’avui, una certa frivolitat.

Espero haver-ne après!

]]> Per: Josep Albet http://josepalbet.com/08/02/2008/crisis-what-crisis/comment-page-1/#comment-205 Josep Albet Mon, 16 Feb 2009 16:28:05 +0000 http://josepalbet.com/?p=46#comment-205 Benvolgut empresari, ara fa un any escrivia l’article, Crisis? What Crisis?, i recordo que la motivació fonamental que tenia llavors era anar a contracorrent de la remor general de crisi. Hi havia crisi amb 1,927 milions d’aturats (un 8,6% de la població activa) i hi ha crisi amb 3,207 milions d’aturats (un 13,9% de la població activa). Hi havia crisi amb una inflació del 4,3% i hi ha crisi amb una inflació del 1,5%. Hi havia crisi amb l’euribor a 12 mesos al 4,29% i hi ha crisi amb l’euribor al 2.19%. Hi havia crisi amb el preu del barril de Brent a 98$, hi havia crisis quan va arribar a 147,5$ (el juliol del 2008) i hi ha crisi quan està al voltant dels 40$. Si, hi ha crisi perquè la demanda interna ha baixat i també ho han fet les exportacions i les importacions. Hi ha crisi perquè l’activitat s’atura i hi ha crisi, com deia en aquell article, d’expectatives provocada per la por, sí; i avui també hi ha crisi de fonaments a Espanya i a Europa, fet que negava llavors. Em vaig equivocar, no creia que s’entrés en recessió perquè a fi de comptes els indicadors fins aleshores no reflectien el que ha acabat passant. El que aprenc d’això és la força que tenen les expectatives de certs col•lectius per fer trontollar allò que les dades no diuen i com les previsions d’un poden ser equivocades quan les expectatives generen desconfiança. Aprenc el difícil que és anar contracorrent, voler encoratjar quan la tendència va cap el desànim, i al contrari, que difícil és intentar contribuir a moderar la eufòria quan aquesta s’acosta a la irracionalitat. Tanmateix, la tossuderia no em permet seguir del tot la corrent, encara vull aferrar-me a alguna roca o algun tronc que trobo en el curs riu per mantenir que hem d’observar més la realitat i menys els estats d’ànim. Avui mateix, quan escric aquest comentari, s’acaba d’inaugurar el MOBILE World Congress 2009, i al respecte La Vanguardia escriu “(...) Con una previsión de unos 5.000 asistentes menos que el año pasado – aunque se espera llegar a los 50.000 – , y con cien expositores más que en la edición del 2008, que tienen claro que uno de los mejores sitios para hacer negocio es una feria.” La Vanguardia del 12 de febrer de 2008, referint-se a l’edició del mateix congrés del 2008 deia: “Barcelona ha colgado el cartel de completo y acusa en las inmediaciones de la Fira de Barcelona el hecho de tener 50.000 personas en uno de los congresos más internacionales y potentes de la ciudad. La Mobile World Congress ya ha dejado los primeros colapsos en plaza Espanya, interminables colas en los accesos al recinto y unos hoteles y apartamentos llenos hasta la bandera.” 50.000 assistents el 2008 i 50.000 assistents el 2009, en un cas era col•lapse en l’altre, ja farem prou si hi arribem!!! La realitat és que són 50.000 i que és un èxit. Josep Albet 16-02-2009 Benvolgut empresari, ara fa un any escrivia l’article, Crisis? What Crisis?, i recordo que la motivació fonamental que tenia llavors era anar a contracorrent de la remor general de crisi. Hi havia crisi amb 1,927 milions d’aturats (un 8,6% de la població activa) i hi ha crisi amb 3,207 milions d’aturats (un 13,9% de la població activa). Hi havia crisi amb una inflació del 4,3% i hi ha crisi amb una inflació del 1,5%. Hi havia crisi amb l’euribor a 12 mesos al 4,29% i hi ha crisi amb l’euribor al 2.19%. Hi havia crisi amb el preu del barril de Brent a 98$, hi havia crisis quan va arribar a 147,5$ (el juliol del 2008) i hi ha crisi quan està al voltant dels 40$. Si, hi ha crisi perquè la demanda interna ha baixat i també ho han fet les exportacions i les importacions. Hi ha crisi perquè l’activitat s’atura i hi ha crisi, com deia en aquell article, d’expectatives provocada per la por, sí; i avui també hi ha crisi de fonaments a Espanya i a Europa, fet que negava llavors. Em vaig equivocar, no creia que s’entrés en recessió perquè a fi de comptes els indicadors fins aleshores no reflectien el que ha acabat passant.
El que aprenc d’això és la força que tenen les expectatives de certs col•lectius per fer trontollar allò que les dades no diuen i com les previsions d’un poden ser equivocades quan les expectatives generen desconfiança. Aprenc el difícil que és anar contracorrent, voler encoratjar quan la tendència va cap el desànim, i al contrari, que difícil és intentar contribuir a moderar la eufòria quan aquesta s’acosta a la irracionalitat.
Tanmateix, la tossuderia no em permet seguir del tot la corrent, encara vull aferrar-me a alguna roca o algun tronc que trobo en el curs riu per mantenir que hem d’observar més la realitat i menys els estats d’ànim. Avui mateix, quan escric aquest comentari, s’acaba d’inaugurar el MOBILE World Congress 2009, i al respecte La Vanguardia escriu “(…) Con una previsión de unos 5.000 asistentes menos que el año pasado – aunque se espera llegar a los 50.000 – , y con cien expositores más que en la edición del 2008, que tienen claro que uno de los mejores sitios para hacer negocio es una feria.” La Vanguardia del 12 de febrer de 2008, referint-se a l’edició del mateix congrés del 2008 deia: “Barcelona ha colgado el cartel de completo y acusa en las inmediaciones de la Fira de Barcelona el hecho de tener 50.000 personas en uno de los congresos más internacionales y potentes de la ciudad. La Mobile World Congress ya ha dejado los primeros colapsos en plaza Espanya, interminables colas en los accesos al recinto y unos hoteles y apartamentos llenos hasta la bandera.”
50.000 assistents el 2008 i 50.000 assistents el 2009, en un cas era col•lapse en l’altre, ja farem prou si hi arribem!!! La realitat és que són 50.000 i que és un èxit.
Josep Albet
16-02-2009

]]>