Benvolgut empresari, el mes de març passat t’escrivia sobre la dimissió de Carly Fiorina com a presidenta executiva de Hewlett-Packard (HP), un cas que, com diria l’autor, era la crónica de una muerte anunciada. Fent-te cinc cèntims de com va anar la cosa, et recordaré que va ser la primera persona de fora de HP que la va dirigir i amb un encàrrec clar: generar una nova estratègia i aplicar-la; i ho va fer, sent l’exemplificació d’aquest canvi la compra de Compaq, el fabricant d’ordinadors. Però fent-ho es va enfrontar a una part dels analistes, què no veien clara l’operació, i sobre tot, a una part important de l’accionariat, encapçalat per Walter Hewlett, fill d’un dels fundadors, que s’hi va oposar, encara que finalment va guanyar la Fiorina per molt poc. Aquest desenvolupament dels fets feien pensar que la dimissió era conseqüència d’una lluita pel poder. Tanmateix, el mercat de valors també va dir la seva, i així, després d’una important augment del preu de l’acció durant els primers mesos de la Fiorina, la cotització va anar baixant malgrat els resultats eren bons – fins i tot quan va dimitir, els resultats eren força bons –  ja que el mercat no creia en el seu projecte; el mercat no compartia la visió de l’executiva. Recordo que en aquella carta et feia la reflexió següent: “no parlem de gestió empresarial, de resultats, sinó que parlem de direcció, de futur, de visió, de cap on anem; i el mercat creu que aquest cap on anem no és correcte. Parlem d’expectatives”.

Passats nou mesos des de la seva dimissió la cotització ha evolucionat des dels 18,80 dòlars per acció, en aquell moment, als quasi 30 dòlars d’ara, però m’ha sorprès que el seu substitut, en Mark Hurd, manifesti textualment: “the same strategy, better execution” (http://www.hp.com/hpinfo/execteam/speeches.html). Però no havíem quedat que el problema era l’estratègia? No havien dit els analistes, i alguns accionistes, que incorporar el negoci dels PC’s era un error? Com pot ser que mantenint la mateixa estratègia que va promoure la Carly Fiorina l’acció incrementi el seu valor un 67% en nou mesos? Benvolgut col·lega, tinc una hipòtesi per explicar-ho que es resumeix en un sol concepte: misogínia. Potser la paraula sigui una mica dura i potser fer servir la de masclisme seria estèticament més correcte, però resulta que la qüestió no és estètica sinó moral.

Segons alguns articulistes americans, l’executiva americana era molt dura com a cap, no es mossegava la llengua en les seves crítiques, i jutjava severament, característiques totes elles que avui encara no són acceptades en les dones. Si a això li afegim que tenia alguns trets de supèrbia i arrogància, sembla evident que era candidata al pim pam pum per part de la business people mascle americana. Ara bé, no és ben cert que hi ha un grapat d’alts executius homes amb el mateix perfil? Aleshores, per què a ella els analistes la fulminen mentre que sovint molts d’aquests alts executius barons són objecte d’admiració i només quan cauen se’ls critica? A partir d’aquesta situació concreta, el que més genèricament em plantejo és: com pot ser que només hi hagi vuit primeres executives entre les 500 empreses de Fortune quan la població femenina ocupada als EUA és del voltant de 64 milions de dones, què representen el 44% del total de la població ocupada? L’única resposta que se m’acut és l’aversió a les dones per part del col·lectiu empresarial masculí americà.

El professor Manuel Castells a la seva obra La era de la información. Economia, sociedad y cultura. Vol. 2: el poder de la identidad (1997) ens parlava de la crisi de la societat patriarcal com a conseqüència d’un dels fets socials més transcendents del segle XX com va ser l’alliberament de la dona i no només a les societats més avançades, sinó amb dimensió planetària la qual cosa ha sotragrat i està sotragant uns fonaments socials seculars. És un canvi revolucionari que no ha fet més que començar. Tanmateix, com indica el professor Castells, es tracta d’una revolució amb víctimes reals; malgrat les conquestes que s’han assolit, com la reducció de la discriminació legal entre homes i dones o que el mercat laboral tendeixi a la igualació a mesura que les dones augmenten la seva educació, la violència interpersonal i el maltracta psicològic es generalitzen, degut precisament a la ira dels homes, individual i col·lectiva, per la seva pèrdua de poder. I afegia, que la perspectiva de la globalització del fenomen i l’amenaça a les estructures patriarcals és un dels factors inductors més forts dels moviments fonamentalistes, què aspiren a mantenir o restaurar aquelles estructures.

Desprès de nou mesos de la dimissió de la Carly Fiorina i veient l’evolució de l’acció de HP en aquest període potser ja sabem que la por del mascle va ser la causant del conflicte. I a casa nostra? Benvolgut empresari, t’ho deixo per la reflexió.

Josep Albet

Director d’ALBET CONSELLERS BCN