Benvolgut lector, el United Nations Environment Progamme (UNEP), creat el 1972 – 36 anys parlant del medi ambient i on hem arribat! – està promovent, des de l’octubre passat, la Green Economy Initiative to Get the Global Markets Back to Work que vol aprofitar la conjuntura econòmica internacional viscuda el 2008 per promoure el trànsit cap a una economia verda. Però a més a més del UNEP, em sembla detectar un cert corrent d’opinió que es fa ressò de la idea d’un Green New Deal (500.000 entrades a Google), la qual agafa força just abans de l’estiu promoguda per la New Economics Foundation (NEF). El seu concepte bàsic és aprofitar les circumstàncies, no per canviar el sistema capitalista, sinó que aprofitant-lo, generar creixement i riquesa en un món sostenible.

Això m’ha fet recuperar un informe de l’OCDE que va caure a les meves mans l’any 2000: The Future of the Global Economy: Towards a Long Boom? (1999). La síntesi de l’informe era que s’estava donant una confluència històrica de factors tecnològics, socials i econòmics que podien fer que la mitjana de la renda per capita global pogués ser superior al 3% – potser diràs que quina capacitat predictiva van tenir estant com estem -. Tres serien les causes concretes, la correcta o incorrecta gestió de les quals podia determinar l’expansió, però també la recessió. Aquestes causes eren: 1) el desenvolupament d’una societat i una economia global basada en el coneixement; 2) el sorgiment d’una economia global basada en el comerç internacional i en els fluxos d’inversions i tecnologia; i 3) la recerca d’un medi ambient global sostenible. L’orientació en la direcció que afavorís una expansió econòmica continuada dependria de les polítiques públiques que els diferents estats duguessin a terme i que havien d’estar encaminades a generar un llarg període d’acords i de convergència de sistemes, els quals permetessin amb posterioritat, i un cop assolit un nivell global de progrés tecnològic, d’integració de mercats i d’augment de la productivitat, re orientar les eleccions vers el sosteniment mediambiental, i això requeriria de dues grans línies d’actuació: una, que fomentés la creativitat i facilités el canvi, sobretot a través d’iniciatives que donessin suport a la gent per a experimentar, innovar i córrer riscos, tan localment com globalment; i una altra, que promogués un nou marc global per a l’acció cooperativa més lliure, que anés encaminada més enllà de la reducció de conflictes.

Aquestes aportacions de l’OCDE del 1999 recuperaven la metodologia econòmica dels cicles de Kondratieff (1892-1938) – rescatada per Schumpeter (1883-1950) en els anys trenta – els quals duren entre cinquanta i seixanta anys i que s’inicien per un conjunt d’innovacions bàsiques que provoquen una revolució tecnològica, la qual dóna lloc, al seu torn, a nous sectors econòmics. Ja va passar el 1850 amb el telègraf i l’energia elèctrica; el 1914 amb la ràdio i l’electrònica; i el 1973 amb els computadors i les tecnologies de la informació. I ara pot estar passant un altre cop, doncs aquelles tres revolucions són l’origen de la revolució de la informació en la qual estem immersos i que hauria de durar fins el 2025, segons els autors.

Si aquests tenen raó, l’època actual de crisi podria quedar en l’historia com una dent de serra en la gran onada de creixement. Possiblement, el que està passant, sigui una sotragada necessària per canviar les polítiques equivocades que l’informe ja apuntava i sigui també el motiu que permeti incorporar la tercera causa que pot afavorir el creixement: la recerca d’un medi ambient global sostenible. En aquest sentit, la idea del Green New Deal i la iniciativa del UNEP donen una coherència a tot plegat que cal tenir en compte. Valdrà la pena està amatents als acords internacionals.

Tanmateix, però, ja hi ha empreses que estan apostant per aquest futur, com és el cas de General Electric, la qual el maig del 2005 va promoure una nova àrea estratègica: Ecomagination. Una clara voluntat de lligar estretament els interessos dels accionistes, els clients i la societat. Mercat i empresa no són antagònics amb l’ecologia; apareixen noves necessitats i segur que hi ha qui està disposat a satisfer-les, obrint-se noves oportunitats per a grans i petits.

Josep Albet
28-11-2008

Veure també l’article El canvi climàtic. Una oportunitat (novembre 2006)