Els genis estan dotats d’un gran do, però treballen; els idealitzem, però són quotidians; són únics, però humans; i, en algun moment de la història ens aporten alguna cosa de què podem aprendre.

A aquells que seguiu habitualment el blog potser us va sobtar l’entrada prèvia a aquesta. Però tot té una explicació. El mapa que vaig penjar està relacionat amb aquest article que es va publicar a L’econòmic el passat 17 de setembre. Llegint-lo trobareu el sentit als números d’habitants que allà apareixen.

Una visió del món diferent que explica moltes coses del nou ordre social.

Té sentit que les mitjanes empreses i algunes de petites es financin a través de la borsa? Un cas: Microsoft. L’any del seu inici (1975) facturava 16.000 dòlars (són uns 53.000 dòlars del 2010); cinc anys més tard, el 1980, facturava 8 milions i tenia 40 empleats; el 1981 eren 17 milions, en un any va doblar el nombre de vendes i tenia 129 empleats; el 1982 eren 24 milions i 220 empleats; al cap de deu anys …

Cuina i ciència. Cuina i management. Ciència i management. El Bulli ha utilitzat la ciència per crear i innovar per als seus clients. I per fer-ho s’ha dotat de mètode, sistemes i persones: de management.

El nou ‘management’ s’ha de centrar en les persones. Això invalida els sistemes i processos que ens ha aportat fins ara? No necessàriament, o fins i tot, en cap cas, però no han de ser el centre. El principal és com aconseguim la comunió d’esforços dels individus per, tot utilitzant les eines de què disposem, assolir l’avantatge de rendiment.

La pregunta és: veneu a Catalunya? Veneu a Espanya? Si la resposta és sí, aleshores també podeu vendre en altres mercats. Si veneu en els mercats més propers és perquè hi ha clients que aprecien el que oferiu, aleshores sembla lògic pensar que a Europa i en altres llocs del món també hi pot haver potencials clients que puguin apreciar la vostra oferta, o no? Inicialment no cal anar a Nova Zelanda… però sí que podem anar a la UE, que per això tenim l’euro.

Som el que som, … i ho fem tan complicat.

Rodeo Drive, al barri de Beverly Hills de Los Ángeles, allà on la Julià Roberts no es pot gastar els diners del Richard Gere a Pretty Woman. Va ser aquí on vaig veure la botiga que es pot observar a la foto. Un establiment sense aparadors ni rètol.

L’empresa – i l’empresari– ha estat, és i serà el motor del progrés social; no obstant, les megaempreses sovint són percebudes com les causants dels problemes socials, mediambientals i econòmics del globus. Amb el seu afany de guanyar diners són capaces de tot, i això demana regulació per part dels poders polítics. Però …