En èpoques difícils, les reflexions i aportacions de certa volada no s’accepten gaire, són “idealistes”, diuen alguns; i en èpoques bones, tampoc, són “xafa guitarres”, diuen els altres. Però com què crec en la gent i en el futur, prefereixo anar contracorrent i recordar els pensaments de persones valuoses.

Ens podem imaginar 11 milions més de visitants en una zona on la densitat de població és de 4.994 h./km²? Podem rebre 30 milions de persones on n’hi vivim 7,5 milions?

Segons estudis de la ONU, s’espera que en el 2030 cinc mil milions de persones visquin en ciutats quan en el 2008 hi vivien 3,3 mil milions, és a dir, un augment de més del 50%.

Ara bé, vulguem o no, necessitem objectius, ja que aquests concreten el que volem aconseguir. No establir-los implica anar fent, un… qui dies passa anys empeny i, segurament, aquest ha estat el plantejament vital de moltes persones, grups i societats fins a mitjan segle XX o potser fins al final d’aquest segle. Tanmateix, el concepte d’organització, per molt petita que aquesta sigui, en un marc de competència, local o global, demana tenir clar què és el que volem aconseguir.
Aquest també va amb retard; és del desembre del 2011.

Vaig una mica retardat en l’edició del blog, ho sé. Aquest article el vaig escriure el 12 de novembre a L’econòmic, fa tres mesos.

Els genis estan dotats d’un gran do, però treballen; els idealitzem, però són quotidians; són únics, però humans; i, en algun moment de la història ens aporten alguna cosa de què podem aprendre.

A aquells que seguiu habitualment el blog potser us va sobtar l’entrada prèvia a aquesta. Però tot té una explicació. El mapa que vaig penjar està relacionat amb aquest article que es va publicar a L’econòmic el passat 17 de setembre. Llegint-lo trobareu el sentit als números d’habitants que allà apareixen.

Una visió del món diferent que explica moltes coses del nou ordre social.

Té sentit que les mitjanes empreses i algunes de petites es financin a través de la borsa? Un cas: Microsoft. L’any del seu inici (1975) facturava 16.000 dòlars (són uns 53.000 dòlars del 2010); cinc anys més tard, el 1980, facturava 8 milions i tenia 40 empleats; el 1981 eren 17 milions, en un any va doblar el nombre de vendes i tenia 129 empleats; el 1982 eren 24 milions i 220 empleats; al cap de deu anys …

Cuina i ciència. Cuina i management. Ciència i management. El Bulli ha utilitzat la ciència per crear i innovar per als seus clients. I per fer-ho s’ha dotat de mètode, sistemes i persones: de management.